Aquest any farà 25 anys que col·laboro amb el Diari de Girona. Vaig començar de la mà del meu mentor i company Josep López de Lerma, qui ostenta entre altres títols el d’haver estat nomenat fill predilecte de Sant Feliu de Guíxols, tot i que jo ja fa molt de temps que el vaig nomenar «amic predilecte», amistat que mantinc amb orgull i satisfacció, que deia aquell. Vaig poder col·laborar directament amb en Jordi Xargayó, que com deia un lector fa poc, és un dels millors periodistes que tenim a casa nostra, de qui soc fan número u, i com que som veïns tinc el plaer de saludar-lo de tant en tant.
D’una banda, col·laborar durant tants anys amb el DdG ha estat un orgull en fer-ho de la mà de dos mestres a qui admiro com són en Josep i en Jordi. Tots dos són els culpables (juntament amb la meva gossa Kira) que tots els dissabtes m’aixequi aviat i que el primer que faci sigui anar a llegir els seus articles d’opinió. No puc esmorzar si abans no llegeixo les seves columnes. I, d’altra banda, la col·laboració amb el DdG suposava compartir també una de les passions del meu pare, qui fou magistrat i president de l’Audiència durant molts anys, i que va mantenir una col·laboració molt estreta amb el diari, on va publicar, entre altres coses, les seves conegudes Memòries tristes d’un magistrat alegre, on fa un relat contemporani de la seva època i de l’evolució del país des de la perspectiva judicial i també personal.
Durant aquests 25 anys hem parlat de Dret, sobretot de Dret; primer a la secció d’Economia i Empresa, i després amb els articles d’opinió. Hem parlat de projectes de llei, de novetats legislatives, de sentències, de jutges i fiscals, d’advocats i procuradors, de lletrats de l’Administració de Justícia, de l’estat de la Justícia al nostre país, de togues i punyetes… Hem parlat del procés, de mesures alternatives a la solució de conflictes (que ara agafaran un paper predominant amb la nova reforma processal), hem parlat també d’arbitratge, de la pena de mort, de les ocupacions, de la intel·ligència artificial i el seu impacte a l’Administració de Justícia, de les persones amb capacitats especials, de les empreses i l’emprenedoria, i del Compliance i la responsabilitat penal de les persones jurídiques i de l’Associació Catalana de Compliance (Compcat) de la que soc delegat territorial a Girona.
Però no només viuen de Dret l’home i la dona. El Dret impregna qualsevol actuació que fem diàriament, i és el que m’apassiona i em fa gaudir de la meva feina, tot i les hores que hi hem de dedicar. També tinc altres passions, i en aquest sentit també hem parlat de natura, d’ecologia i medi ambient, de la meva afició per l’ornitologia i admiració pel gran mestre Jordi Sargatal, dels meus estimats Aiguamolls de l’Empordà, del paisatge del Cap de Creus i la bona feina de l’amic Ponç Feliu, de la micologia i coneixements del meu germà a qui li diuen el «fiscal boletaire», de la meva estima pels animals i els gossos en especial, de la meva gossa Kira que cada dia em fa passar el pitjor moment del dia quan la deixo i marxo a treballar al despatx, però que em fa passar el millor moment del dia quan arribo a casa i ja m’està esperant per anar de passeig, sempre contenta i juganera.
Ens queden 25 anys més, si Déu vol, per continuar explicant coses. Parlarem del personal de l’Administració de Justícia (els hi dec i ho faré, ja que jo vaig ser un d’ells), de l’evolució de la Justícia, del desenvolupament de la intel·ligència artificial en el món dels professionals del Dret, de les noves lleis que vagin sortint, i de tot allò humà i diví que pugui interessar als lectors del Diari de Girona. Ens veiem al DdG.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2020 Litigation
Advocat a Rebled Bellvehí Advocats
