(Article publicat divendres, 14 d’agost al Diari de Girona)
L’any 2015 es va modificar la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECRIM) per establir una limitació en el temps d’instrucció de les causes penals, que fins llavors no havien tingut cap límit. Certament aquesta reforma va ser criticada per tots els agents jurídics, per diferents motius, tant a favor com en contra. La realitat és que la seva aplicació pràctica no ha deixat indiferent ningú, i ha donat molt de joc als processalistes, arribant a fer-se interpretacions de tots els colors.
Tot i la pressió de molts sectors per eliminar l’article 324 de la LECRIM (precepte que regula la pròrroga de la instrucció penal), la proposta de llei que fou per a la seva supressió, s’ha acabat convertint en una nova reforma processal d’aquest article que ha ampliat els terminis de la investigació penal, i que va entrar en vigor el passat 29 de juliol.
Així doncs, com a regla general, el termini de la instrucció passa a ser de sis a dotze mesos, a comptar des de la incoació del procediment. Desapareix la distinció entre causes complexes i no complexes, quelcom que era evident, ja que mai es van respectar aquests criteris, i automàticament totes les causes, amb independència de la seva complexitat, es prorrogaven sense més si pel motiu que fos no havia donat temps a acabar la instrucció, cosa que no deixava de ser una perversió de la norma.
Ara bé, aquest termini de dotze mesos inicials es pot prorrogar sense cap límit, mitjançant pròrrogues inferiors o iguals a sis mesos, que justifiquin que no serà possible finalitzar la investigació. I això sense cap limitació màxima. La càrrega d’haver de prendre la iniciativa per aquestes pròrrogues deixa de ser del Ministeri Fiscal i passa a ser del jutge instructor, que les podrà acordar d’ofici i també a instància de part, normalment el mateix Ministeri Fiscal però també la resta d’acusacions.
La resolució del jutge per acordar aquesta pròrroga haurà de tenir forma d’interlocutòria, i haurà de ser motivada (només faltaria). He d’entendre que l’èmfasi del legislador en aquest punt és la consciència que, com he dit abans, les pròrrogues s’acordaven sense gaire o gens fonamentació. En teoria (veurem a la pràctica) això s’ha acabat, i la nova norma assenyala que el jutge haurà d’especificar les causes per les quals no ha pogut finalitzar a temps la instrucció, i també haurà de precisar les diligències concretes que vol practicar i la seva rellevància per a la investigació.
La norma torna a insistir que la pròrroga s’ha d’acordar abans de transcórrer el termini màxim per a la instrucció, ja que si no les diligències que es practiquin amb posterioritat no seran vàlides, amb l’excepció que s’haguessin acordat abans però que es rebessin amb posterioritat a aquest venciment. Aquesta ha estat una de les qüestions més polèmiques, ja que com vaig dir fa quatre anys comentant aquest mateix article, «feta la llei, feta la trampa», i per desgràcia en aquesta matèria s’han volgut fer moltes trampes (massa).
Però la polèmica més immediata no vindrà de la nova redacció del precepte, sinó de la disposició transitòria que acompanya la reforma i que diu que la nova norma serà d’aplicació als procediments que s’estiguin tramitant, i que el nou termini màxim de la investigació es començarà a comptar des de l’entrada en vigor de la nova llei, és a dir, des del passat dia 29 de juliol de 2020. Això vol dir que si a un procediment d’instrucció li quedaven dos mesos per finalitzar la investigació, a partir del 29 de juliol passat el termini passa a ampliar-se a 12 mesos més a partir d’aquesta data. Òbviament, si el termini de la instrucció ja estava esgotat, però no s’havia dictat cap resolució respecte a això, no sembla raonable que aquest termini torni a néixer per dotze mesos més, tot i que segur que hi haurà qui ho defensi.
La polèmica torna a estar servida. I és que es legisla ràpid, malament i sense prou consens entre els agents jurídics amb qüestions tant importants com aquesta. I de ben segur tot això canviarà quan s’aprovi el nou codi processal penal que està pendent des de l’any 2013, i que vol introduir canvis tan importants com que sigui a partir d’ara el Ministeri Fiscal qui s’encarregui de la instrucció de les causes. Ja en parlarem, d’això, en un altre article.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2020 Litigation
Advocat a Rebled Advocats
