Article publicat el dimecres, 9 de setembre, al Diari de Girona
Fa tot just un any, en un article publicat en aquest mateix mitjà feia una mica de balanç sobre la nova via processal per actuar en els casos d’ocupació il·legal d’habitatges i que va provocar una reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil (l’anomenat «desnonament exprés»). El balanç, com us podeu imaginar, era negatiu, i transcorregut un any, sembla evident que no ha millorat. De fet, ha empitjorat. I molt. És lògic. Com no s’ha fet absolutament res doncs el tema ha anat a més, sobretot a Catalunya, que concentra quasi bé el 50% del total d’ocupacions que es donen a Espanya.
Com ja denunciava fa un any, les solucions havien de passar per evitar crear un clima propici perquè es produeixin aquestes ocupacions, el que passa primer per reconèixer el problema de les ocupacions violentes i la seva gravetat, i segon, per deixar de banalitzar el problema. I és que el que està passant ara no té res a veure amb aquell fenomen ocupa que va començar en els anys 60.
La via administrativa no ha funcionat: la policia només intervé si estem davant d’una ocupació violenta flagrant, però si passen 48 hores ja no es fa res (i els ocupes ho saben). La via civil tampoc ha funcionat, ja que segueix essent lenta i poc efectiva. Damunt la taula tenim ara una nova proposta per la via penal, via que tampoc ha acabat de funcionar perquè també ha estat lenta i poc efectiva.
Aquesta nova proposta que fa l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i el Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya, consisteix a reformar la Llei d’Enjudiciament Criminal perquè es pugui adoptar a l’inici del procediment, una mesura cautelar que permeti el desallotjament immediat per aquells ocupants que no puguin justificar en un termini màxim de 48 hores un títol jurídic que legitimi la seva permanència a l’immoble en qüestió. En el cas que es produeixi el desallotjament, s’haurà d’avisar als serveis socials municipals a efectes de facilitar un reallotjament en funció de la especial vulnerabilitat dels ocupants o altres circumstàncies del cas.
L’èxit de la mesura dependrà de la capacitat dels Jutjats de poder executar-la amb més o menys rapidesa, i també de la capacitat de l’Administració mitjançant els serveis socials per poder fer aquest reallotjament en els casos en què així procedeixi. Tot això suposa dotar de recursos suficients a una Administració, en especial la de Justícia, que ha patit de manera endèmica la falta d’inversions i una sobrecàrrega de treball, aguditzada per l’actual pandèmia. Això, i una mica de mà dura contra les màfies que s’aprofiten a sobre de la gent en situació més vulnerable, tampoc estaria malament, ja que hem d’esperar que comencin a proliferar els contractes fets per «falsos» propietaris per mirar d’evitar o com a mínim allargar la execució d’aquesta mesura.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2020 Litigation
Advocat a Rebled Advocats
