Article publicat el diumenge, 27 de desembre, al Diari de Girona
El Dret no és quelcom que es pugui mesurar, ni quantitativament, ni qualitativament. Ara bé, sovint sentim expressions com «jo tinc més dret que tu»; o simplement «tinc més drets que tu». També a vegades sentim l’expressió que «tinc millor dret que tu»; de fet existeix l’incident de terceria de millor dret, per exemple, quan s’ha embargat un bé que no era propietat del posseïdor.
Justícia, Dret i Llei se solen emprar com a sinònims, tot i que de vegades clarament s’interpreten de manera contradictòria. No sempre la llei és justa, ni el dret aconsegueix que es faci justícia, i fins i tot a vegades és el mateix dret el que permet que la llei no s’apliqui. Dins aquest any podríem trobar un munt de situacions en què segur més d’un ciutadà diria allò de «no hi ha dret»!, expressió que vulgarment es fa servir quan es vol dir que no s’ha fet justícia o quan quelcom no és just. I és que de vegades no hem emprat correctament el nostre dret, o ho hem fet en un temps i forma que no són els que marca la llei.
Els que ens dediquem professionalment al món del Dret sabem que, tot i que a vegades aquest dret juga a favor nostre, no sempre s’aconsegueix un resultat cohonestat amb la idea de justícia, entesa com a aquella virtut cardinal que inclina a donar a cadascú el que li correspon o pertany. La justícia, en definitiva, coincideix amb la bondat, i per això antigament davant d’un conflicte s’acudia a un home bo, amb un home savi, que actuava amb equitat.
Recordo els inicis de la meva carrera, en una de les primeres vistes que vaig presenciar a l’Audiència Provincial de Barcelona, de la mà del gran mestre i mentor José Juan Pintó Ruiz (q.e.p.d.), començava citant el gran jurista Ulpià per definir la Justícia i el que havia vingut a demanar a la sala: «constant i perpètua voluntat de donar a cadascú el seu dret». Recordo que més endavant jo vaig voler fer el mateix, i el tribunal de seguida em va tallar i em va dir que deixés el Sr. Ul?piano tranquil (coses de tenir o no galons).
Diferent, per tant, de la Justícia, tenim el Dret (directum), que no és res més que la rectitud, o com es deia al Digesto «coneixement de les coses divines i humanes; ciència del just i l’injust». Però la Llei ja és una altra cosa. Si bé en la seva primera concepció més filosòfica la llei era aquella norma constant i invariable, més endavant agafa una concepció més jurídica per convertir-se en aquell precepte dictat per una autoritat competent, en què es mana o es prohibeix quelcom en consonància amb la justícia i pel bé dels governats. La llei passa a ser una norma imperativa, coercitiva, que s’ha de complir sense discussió.
Com us podeu imaginar, Justícia, Dret i Llei no sempre van de la mà. Ens podem trobar amb lleis injustes, davant les quals el Dret no ens ofereix mitjans suficients per combatre-les, més enllà de la voluntat de les persones que les apliquen i les interpreten. El que sí us puc dir és que per regla general, si tenim raó, i sabem emprar correctament el nostre dret en temps i forma, aconseguirem justícia.
Deien els romans «iustitia elevat gentes» (la justícia engrandeix els pobles), però per això necessita que se la doti de mitjans suficients, tant materials com humans, ja que per desgràcia la Justícia ha estat en permanent estat d’abandó, i s’haurà de fer un gran esforç per posar-la a to.
Demanem, doncs, per al nou any, que per poc que sigui serà millor que aquest que deixem, millors lleis, més justes i ajustades a dret.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2020 Litigation
Advocat a Rebled Bellvehí Advocats
