Article d’Antoni Pérez-De Gregorio publicat a l’Econòmic
Acaba de sortir publicada al BOE la llei orgànica del dret de defensa, que entrarà en vigor a principis del mes que ve (desembre). La llei desenvolupa de manera programàtica el dret fonamental reconegut a la Constitució en el seu article 24, segurament un dels articles més emprats pels advocats a falta d’un fonament concret, si bé es remet en la majoria dels seus preceptes al desenvolupament del seu contingut a futures normatives en l’àmbit processal.
No és una llei que aporti moltes novetats, però sí que precisa una sèrie de principis programàtics a modus de llei marc a tenir en compte no només en l’àmbit judicial, sinó també en l’àmbit administratiu, arbitral, i altres sistemes alternatius de resolució de conflictes. Destaca el reconeixement d’aquest dret tant a les persones físiques com a les jurídiques -que en l’àmbit penal ja sabeu que poden ser subjectes actius de determinats delictes-, tot i que haurem d’esperar a un desenvolupament més detallat per aconseguir d’una vegada un veritable i tan desitjat estatus jurídic de la persona jurídica.
El contingut principal del dret de defensa comprendria els següents drets: a) dret a l’assistència lletrada per part d’un professional de l’advocacia; dret a l’elecció, renúncia i substitució a aquesta assistència jurídica; dret a la informació, que s’ha de rebre de manera clara, simple i comprensible, així com accés a la documentació relativa al seu expedient (amb especial cura quan es tracta de persones vulnerables no familiaritzades amb l’ús dels mitjans tècnics o informàtics); dret a la qualitat en l’assistència jurídica (és essencial en aquest sentit la formació legal, contínua i especialitzada per part dels professionals); dret a un llenguatge clar en els actes, resolucions i comunicacions processals (encara es fa servir una terminologia que a vegades és absolutament inintel·ligible per als no professionals del dret); dret a que es respectin els seus drets davant dels tribunals i l’Administració de Justícia (a un funcionament normal, a la puntualitat, a l’idioma, etc.); dret a un intèrpret i/o traductor; i dret a un procés amb totes les garanties.
La llei estableix també com a criteri general que, en cas de dubte, la interpretació de la norma sempre s’haurà de fer de la manera més favorable al dret de defensa. També fa una referència vetllada a la Intel·ligència Artificial i al Compliance. En el primer cas, quan garanteix el dret a conèixer de manera transparent els criteris d’intel·ligència artificial emprats per les plataformes digitals (algoritme); i en el segon cas, quan expressament es fa referència a que les persones treballadores tenen dret a la indemnitat davant de les conseqüències desfavorables derivades de l’exercici del seu dret de defensa, que pot ser tant una reclamació contra la seva pròpia empresa o com a conseqüència d’una represàlia en els casos dels drets dels informants en el canals de denúncia.
S’esperava més d’aquesta llei, que requerirà d’un important desenvolupament normatiu posterior per poder concretar, amb força més detall, els criteris programàtics i universals que es recullen, el que haurà d’anar acompanyat, com tot a la vida, dels recursos econòmics necessaris per fer-ho possible.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2020 Litigation
Advocat a Rebled Bellvehí Advocats
