Article publicat el diumenge, 30 de novembre, a El Punt Avui
S’entén com a unitat productiva tot el conjunt d’elements materials i humans en funcionament per desenvolupar una activitat empresarial. És a dir, dins de cada societat mercantil amb activitat empresarial, hi trobem una unitat productiva o de negoci que genera producció, amb la conjunció dels elements materials i humans, amb la concurrència de treballadors.
Només cal fer un repàs senzill a les estadístiques concursals que periòdicament es publiquen en diferents mitjans especialitats per concloure que l’actual marc legal dels concursos de creditors aplicat al territori no ha tingut l’efecte que inicialment i després amb les reformes que s’han fet es buscava: salvar empreses en crisi; evitar el seu tancament i la pèrdua de teixit productiu i llocs de treball. Més del 90% de les empreses que s’han acollit al procés concursal per reestructurar els seus deutes es veuen abocades al tancament i la liquidació. Els motius són diversos, però un és que el mateix procés concursal, la seva lentitud, les obligacions postdeclaració del concurs, els requisits i limitacions dificulten moltíssim la seva supervivència dins del concurs i, per tant, la reestructuració del deute.
És per això que la mateixa llei concursal, en una de les diverses reformes, va introduir el concepte ja conegut d’unitat productiva en funcionament, com un actiu o conjunt d’actius –elements materials i humans– que pertanyen a una societat mercantil en concurs i que és susceptible de ser adquirida per un tercer i d’aquesta manera salvar l’activitat i els llocs de treball sense haver de fer-se càrrec dels passius o deutes de l’empresa concursada. S’han convertit les unitats productives en el mecanisme més eficient per salvar activitats econòmiques que estaven destinades a la seva desaparició i a la vegada el més segur pel tercer adquirent que no ha de fer front als deutes de l’empresa concursada a qui ha comprat la unitat.
I, juntament amb les unitats productives, tenen especial rellevància els plans de reestructuració dins el procés preconcursal ara anomenat de comunicació d’inici de negociacions per aconseguir l’aprovació del pla de reestructuració del deute i l’opcional homologació judicial.
Aquests plans permeten ordenar el deute existent d’una companyia i adaptar la seva amortització a la realitat econòmica que pateix justificada mitjançant un pla de negoci i viabilitat que projecta les previsions del compte d’explotació de la companyia en els pròxims anys (durant els pròxims 10 anys per exemple) per garantir la continuïtat de l’empresa. És per això que el mateix pla de viabilitat pot preveure la venda d’una part de la unitat productiva de la companyia que garanteixi la seva viabilitat i el compliment del pla de pagament a conseqüència de la reestructuració del deute.
La normativa vigent en matèria concursal incentiva la presentació de plans de reestructuració acompanyats de vendes d’unitats productives en els processos d’insolvència, i són les anomenades “microempreses” les que més utilitzen aquest mecanisme.
Soci fundador de Rebled Bellvehí Advocats
