La pausa de l’entrepà no gaudida ha de ser retribuïda com una compensació addicional, encara que no com si fos hora extra segons la Sala social del Tribunal Suprem (enllaç a la notícia).
La resolució del Tribunal Suprem estima un recurs d’ADIF contra la sentència de l’Audiència Nacional que va establir que els períodes de descans per refrigeri -d’entre 20 i 30 minuts- que no poden gaudir-se havien de considerar-se i pagar-se com a hores extraordinàries, ja que augmentaven la jornada ordinària de treball dels empleats que no ho gaudien.
En la seva sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Luis Fernando de Castro, el Suprem explica que el temps d’entrepà no gaudit comporta un excés sobre la jornada habitual ordinàriament exigible, que ha de ser retribuït “no només amb la remuneració pròpia del temps efectiu de treball i a través del pactat salari mensual, sinó també amb la quantitat prevista per a tal supòsit específic en la normativa convencional aplicable”.
En el cas d’ADIF, ha d’aplicar-se la normativa laboral de RENFE que ja existia, l’article de la qual 197 preveu una compensació per els qui utilitzin aquest descans.
La sentència del Suprem discrepa de la dictada al febrer de 2014 per l’Audiència Nacional i assenyala que tal excés no pot ser qualificat ni retribuït com a hora extraordinària en sentit estricte, mentre que ja es troba inclòs i retribuït en la jornada anual col·lectivament pactada que en el cas d’ADIF són entre 1720 i 1728 hores.
És a dir, segons l’alt tribunal l’hora de l’entrepà és un període de descans no gaudit però que entra dins del temps màxim de treball que s’ha convingut col·lectivament. Per això li correspon, a més de la retribució ordinària incorporada al sou mensual per tenir la pausa la consideració de temps efectiu de treball, una retribució complementària, però que no és jornada extra.
Per tot això, el Suprem revoca la sentència de l’Audiència Nacional i desestima la demanda de conflicte col·lectiu plantejada per UGT per aquest assumpte.
]]>
