(Article publicat dissabte, 5 de març al Diari de Girona)
La reforma del Codi Penal del 2010 va introduir la responsabilitat penal de les persones jurídiques, que posteriorment, amb la reforma de 2015, va acabar de perfilar i matisar la necessitat de disposar d’un Pla de Prevenció de delictes, també anomenat “Corporate Compliance”.
La reforma suprimia les faltes, però aprofitava per incrementar les penes de molts delictes. I mentre la gent es preocupava per l’anomenada presó permanent revisable, el legislador ens “col·lava” la pena de mort per les societats. Si per les persones físiques la mort suposa la pena capital, per les societats la pena de mort ve determinada per la seva dissolució.
Òbviament, dintre de la gama de penes que fixe el Codi Penal per les persones jurídiques, la dissolució (o pena de mort societària) és la pena més dura, més extrema. La pena més comuna en els casos de responsabilitat penal de les persones jurídiques és la de multa, però la llei contempla també la suspensió de les seves activitats per un període màxim de cinc anys, la clausura de l’establiment o local on s’exerceix l’activitat, la prohibició definitiva de fer les activitats relacionades amb el delicte comés, la intervenció judicial de l’empresa per salvaguardar els drets dels treballadors o dels creditors, o la inhabilitació per obtenir subvencions, ajuts públics, contractar amb el sector públic, obtenir beneficis o incentius fiscals o de la seguretat social.
Doncs bé. El Tribunal Suprem, en una sentència molt recent, de 29 de febrer de 2016, ha vingut a confirmar (encara que no íntegrament) una sentència de la Audiència Nacional dictada en un assumpte de salut pública (tràfic de drogues) on es condemna unes societats a la seva dissolució, amb pèrdua definitiva de la seva personalitat jurídica i capacitat per realitzar qualsevol activitat comercial, més una multa de més de 700.000 euros, per considerar que les mateixes han estat l’instrument necessari per la comissió del delicte.
El Tribunal Suprem reconeix que estem davant d’una matèria novadora i complexa (de fet si no vaig errat és la primera sentència quer dicta aquest tribunal en aquesta matèria), i que com a tal requereix d’uns criteris vàlids d’interpretació del règim de responsabilitat penal de les persones jurídiques, en quan a l’exigència legal que tenen les mateixes per establir mesures de control i prevenció en la comissió de delictes.
Precisament aquest és el criteri d’atribució de responsabilitat: que s’hagin pres o no mesures eficaces de prevenció en la comissió de delictes, mitjançant els programes de prevenció de delictes o “Corporate Compliance”.
La sentència es fa ressò també de la recent Circular 1/2016 de la Fiscalia General de l’Estat, on es diversos fragments fa referència explícitament a la “cultura ètica empresarial”, “cultura corporativa de respecte a la llei” o “cultura de compliment”.
És important recordar en aquest sentit que la llei estableix que es podrà declarar la responsabilitat penal de la persona jurídica amb independència de que la concreta persona física no hagi pogut ser individualitzada o no s’hagi pogut dirigir el procediment contra ella. Això, com es recull a la sentència, planteja molts dubtes interpretatius, ja que ens aboca a un règim de responsabilitat objectiva, que xoca frontalment amb els principis clàssics del dret penal, i que reclama un tractament clar, i en el seu cas diferenciat, en quan a l’estatus processal de la persona jurídica.
Les constants referències que fa la sentència a que el legislador hauria de regular amb més cura aquestes qüestions, han portat a que un dels magistrats, precisament l’ex Fiscal general de l’Estat Càndido Conde-Pumpido, n’hagi fet un vot particular, on s’aparta del criteri mantingut per la majoria de magistrats de la Sala.
Aquesta primera sentència no aporta la seguretat jurídica que s’esperava, i en tot cas referma la absoluta necessitat per part de totes les empreses de disposar d’un programa de prevenció de delictes, quelcom que esdevé ja inexcusable.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2014 Litigation
Advocat a Rebled Advocats
]]>
