(Article publicat dimecres, 22 de juny al Diari de Girona)
Com hem explicat en diverses ocasions al Diari de Girona, la reforma del Codi Penal de l’any 2010 va introduir com a novetat la responsabilitat penal de les persones jurídiques, quelcom revolucionari i que trencava amb una llarga tradició jurídica que ja venia del dret romà conforme les persones jurídiques no podien delinquir, sinó que només ho podien fer les persones físiques.
S’està parlant molt aquests dies sobre la possibilitat que el Futbol Club Barcelona pugui ser condemnat per un delicte contra la Hisenda Pública per el tema Neymar i, sobretot, sobre la moralitat o immoralitat del pacte al que sembla ha arribat el Barça amb les parts acusadores (en aquest cas l’Advocacia de l’Estat i el Ministeri Fiscal).
Fem una mica d’antecedents. Tot comença amb una querella interposada el desembre de 2013 per Jordi Cases contra Sandro Rosell, que es remunta a uns fets de l’any 2011, quan comencen les negociacions entre el Barça i en Neymar pel seu fitxatge, essent President de la Junta Directiva del Club en Sandro Rosell i Vicepresident Esportiu i responsable de l’Àrea Esportiva del Club en Josep M. Bartomeu (actual president).
Dos anys més tard, tant l’Advocacia de l’Estat com el Ministeri Fiscal dirigeixen les seves acusacions contra Sandro Rosell, Josep M. Bartomeu i contra el Futbol Club Barcelona com a persona jurídica com a autors de tres presumptes delictes contra la Hisenda Pública (exercicis 2011, 2013 i 2014). En els seus escrits inicials demanaven per Rosell i Bartomeu penes de presó de més de dos anys així com una pena de multa; i pel FCB penes de multa.
Doncs bé; com dèiem s’està especulant molt aquests dies sobre el pacte al que s’hauria arribat entre el Barça i l’Advocacia de l’Estat i el Ministeri Fiscal, que sembla que contemplaria deixar fora de l’acusació tant a Sandro Rosell com a Josep M. Bartomeu, acceptant el FCB una pena de multa de 5,5 milions d’euros. No deixa de ser xocant que molts socis s’hagin pronunciat sobre la moralitat o immoralitat d’aquest pacte; molts altres s’hi han mostrat a favor per evitar danyar encara més la imatge del club; mentre que altres són reticents a admetre una culpabilitat de l’entitat, ja que no podem oblidar que no estem parlant d’assumir una responsabilitat civil derivada d’una operació més o menys discutible, sinó de reconèixer haver comès un delicte i acceptar una pena (de multa, però una pena en definitiva). Sembla també que a la mateixa Advocacia de l’Estat tampoc li acaba de convèncer aquest pacte, sinó que voldrien tirar endavant l’acusació sí o sí i incloure els presidents del club implicats.
Algunes reflexions.
Quant a la moralitat del pacte, hem de dir que acords d’aquest tipus són perfectament legals i normals en la pràctica diària dels nostres tribunals. Si no no tingués aquest cas la repercussió mediàtica que té (tant per l’entitat que representa el FCB com pels imports de què es parla), no deixaria de ser un pacte més; però la seva importància no derivarà tant de la seva repercussió mediàtica, sinó perquè pot convertir-se -si no vaig errat- en el primer cas en què només es condemni a una persona jurídica com a autora d’un delicte sense que hi hagi cap condemna a una persona física autora d’aquest.
I això és possible? Doncs sí. Perfectament possible… però discutible també. M’explico. És cert que la llei prveu que hi pugui haver una condemna a una persona jurídica sense que es condemni la persona o persones físiques autores materials del delicte, però la llei afegeix «encara que la persona física concreta responsable no hagi estat individualitzada o no hagi estat possible dirigir el procediment contra ella». No semblaria que en aquest cas del FCB es produís algun d’aquests supòsits. El primer supòsit faria referència a que no s’ha pogut esbrinar la concreta persona autora material; el segon, que tot i la seva individualització o concreció, no es pugui acusar a aquesta persona concreta (per exemple per haver esdevingut incapaç o simplement per haver mort).
En fi: la polèmica torna a estar servida. Veurem com argumenten tant les parts acusadores com les defenses les seves respectives postures davant aquest pacte. En tot cas tinguem present dues coses, cas que finalment aquest es materialitzi: d’una banda, suposarà una conformitat amb una acusació penal (és a dir, reconèixer haver comès un delicte, tal com sona); i de l’altra banda, pot acabar sent la primera sentència des de l’entrada en vigor de la reforma del Codi Penal l’any 2010 on es condemni només a una persona jurídica com a autora d’un delicte sense que hi hagi cap condemna a un persona física autora o autores materials d’aquest delicte.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella Client Choice Awards 2014 Litigation Advocat a Rebled Advocats]]>
