(Article publicat diumenge, 8 d’octubre al Diari de Girona)
Aquest era el títol de l’article que havia preparat però que encara no havia enviat per a la seva publicació. Abans d’enviar-lo va arribar el dia 1 d’octubre. En aquest article, que ja no publicaré, parlava de com a l’estiu havia travessat mitja Espanya per passar uns dies a Cadis i feia una sèrie de reflexions que volia compartir.
La primera reflexió que feia era que Espanya és una meravella; la seva riquesa cultural, la bondat de les seves gents, la seva riquesa gastronòmica, etc. La segona reflexió era el tema dels preus: realment allà és molt més barat que aquí, tant a nivell de mercats o supermercats, com a nivell de bars i restaurants, podem menjar peix a un preu més que raonable, quan aquí és realment prohibitiu.
La tercera reflexió la feia després que, estant encara a Cadis, passés l’atemptat terrorista a la Rambla de Barcelona. Com us podeu imaginar, la visió que donaven les televisions estatals i algunes de locals era vergonyosa, i alguns comentaris que vaig sentir encara més. Òbviament no es pot generalitzar, però la tercera reflexió és que no ens entenen. Als catalans no ens entenen. I el pitjor de tot, em sembla que no ens entendran mai.
Encara no havia tingut temps d’enviar aquest article, quan arriben els fets de l’1 d’octubre. No m’ho podia creure. No faré més valoracions de les que ja s’han fet. Ja se n’han fet prou i no cal escalfar més l’ambient. Hi ha molta gent que haurà de respondre de les seves responsabilitats en tot plegat. Només diré una obvietat: en absolut era necessari l’ús de la força.
En tot cas sí vull fer una quarta o última o pot ser ja única reflexió. Vull saber què diuen els ciutadans espanyols. No l’Estat Espanyol, no ens confonem. Vull saber la reacció del poble, dels ciutadans, dels que vaig conèixer viatjant per Espanya i que en la seva gran majoria eren excel·lents persones. És més, necessito que reaccionin. És cert que hi ha hagut moltes reaccions, a Madrid, a Granada, a Sevilla, a Valladolid, i molts més llocs. És cert. Però encara han estat reaccions poc nombroses.
També m’agradaria que aquests sindicats policials, els mateixos que es queixaven de les condicions d’habitabilitat dels policies que estaven destinats provisionalment a Catalunya, que també tinguessin alguna reacció. Encara que fos per lamentar algunes de les imatges que per desgràcia hem vist. I que hi haurà de tot. Només faltaria. Però necessito alguna reacció, encara que sigui minsa. Sense aquesta reacció, no acabaré d’entendre en quin país he estat vivint els últims anys. No puc entendre que els ciutadans espanyols no reaccionin. Encara que sigui per dir que, tot i ser contraris a fer un referèndum o a la pròpia independència, condemnen els episodis de violència excessiva esdevinguts a Catalunya.
No ens entenen. Potser no ens sabem explicar. Potser no ens volen entendre. Quina llàstima.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella Client Choice Awards 2014 Litigation Advocat a Rebled Advocats
]]>
