(Article publicat dimecres, 29 d’agost al Diari de Girona)

Fa aproximadament un any, alertava en un article al Diari de Girona, dels perills de que s’apliqués cert automatisme en matèria del Compliance, referit sobretot a aquelles empreses que encara no havien implementat un programa de prevenció de delictes, quelcom imprescindible des de que l’any 2010 es va introduir la responsabilitat penal de les persones jurídiques en el Codi Penal.

A hores d’ara, tothom hauria de ser coneixedor de que la falta d’implementació del programa de Compliance pot comportar la responsabilitat penal i directa de la societat, amb independència de la persona física autora del delicte, que pot ser un administrador, un directiu i fins i tot un empleat o subordinat.

 Tot i que hem vist alguns exemples de cert automatisme en l’aplicació d’aquesta nova responsabilitat penal de les societats, el Tribunal Suprem ve declarant la exigència d’acreditar un «defecte estructural en els mecanismes de prevenció exigibles a tota persona jurídica» perquè pugui haver-hi condemna.

I és que no podem oblidar que el dret constitucional a la presumpció d’innocència és plenament aplicable a les persones jurídiques, ja que no es podria concebre d’altra manera. El fet de no haver desenvolupat un programa de compliment normatiu, tot i ser absolutament recomanable i imprescindible, no pot generar en una conducta delictiva automàtica.

Com així ho ha declarat recentment una sentència dictada per l’Audiència Provincial de Saragossa, que ha absolt a una empresa perquè l’acusació no va provar que no existís un pla de prevenció de delictes (Compliance), es fa necessari acreditar que el delicte comés per la persona física de connexió, ha estat possible –o s’ha facilitat– per l’absència d’una cultura de respecte al dret o manca de control i vigilància sobre els seus directius i altres subordinats.

RebledAdvocatsBlog

La presumpció d’innocència es trenca amb la prova dels fets delictius, i per això s’ha d’acreditar que hi ha una relació directa entre la comissió del delicte per part de la persona física, i l’absència de mecanismes de control per part de la societat perquè precisament no es puguin cometre delictes en el si d’aquesta.

En tot cas, si no volem córrer riscos innecessaris, és absolutament indispensable disposar d’un pla de prevenció de delictes a l’empresa, com així ho han fet i ho estan fent la majoria d’empreses de tots els sectors, amb independència de la seva dimensió i estructura, ja que la llei no fa excepcions en aquest sentit.

Fins i tot el Tribunal Suprem, en una sentència recent del mes de juny, aconsella a les empreses implementar quan abans millor aquests programes de compliment normatiu, ja que no només redueixen el risc de comissió d’aquells delictes als quals pot ser condemnada la societat, sinó també en aquells altres supòsits en que encara que es tracta de delictes dels quals no pot ser condemnada la persona jurídica (com delicte d’administració deslleial o d’apropiació indeguda), sí que es poden derivar responsabilitats pecuniàries cap a aquesta.

Antoni Pérez De-Gregorio i Capella Client Choice Awards 2014 Litigation Advocat a Rebled Advocats

]]>