MECANISME DE LIMITACIÓ DE LA RESPONSABILITAT DELS ADMINISTRADORS EN LA PRESA DE DECISIONS: LA DISCRECIONALITAT EMPRESARIAL.
Els socis de qualsevol societat anomenen administradors amb la finalitat de que aquests, a través de l’adopció de certes decisions, gestionin el patrimoni de la societat. Tota presa de decisions comporta l’assumpció d’un risc que, a la vegada, es converteix en una responsabilitat exigible per part dels socis als administradors. És per aquest motiu que, el legislador espanyol ha incorporat el concepte de la discrecionalitat empresarial, amb la única finalitat de protegir als administradors i limitar la seva responsabilitat personal, sempre i quan s’hagin complert determinats requisits durant el procediment de presa de decisions.
És en l’article 226 LSC, sota el títol “protección de la discrecionalidad empresarial”, on s’estableixen els requisits que tot administrador ha de complir alhora de prendre decisions estratègiques i de negoci per tal de que la seva responsabilitat quedi limitada en cas de causar un perjudici a la societat.
Amb caràcter general, tot administrador ha de complir, en l’exercici del seu càrrec, amb la diligencia d’un ordenat empresari, sent aquesta diligencia la més exigent en dret espanyol. Aquesta diligencia s’entén que s’ha complert sempre i quan es compleixin els requisits següents:
- Actuació de bona fe: actuar amb la convicció de que la decisió adoptada és raonable i la més favorable pels interessos de la societat.
- Absència de conflicte d’interessos. Defensar els interessos de la societat per sobre dels interessos personals.
- Informació suficient. Abans de prendre la decisió, fer una recerca extensa de tota la informació necessària per adoptar la millor decisió possible per la societat.
- Procediment de decisió adequat. Seguir un procediment de presa de decisions regulat a través de les normes internes de la societat.
Si l’administrador compleix amb tots aquests requisits podrà gaudir de la protecció que ofereix l’article 226 LSC, limitant la seva responsabilitat en aquells casos en els que, després de prendre una decisió, aquesta decisió acabi ocasionant un perjudici a la societat.
En aquells casos els que un soci consideri que la decisió de l’administrador o administradors ha causat un perjudici a la societat, hauran de ser els administradors els encarregats de provar que han complert amb els requisits previstos en la norma, si el que volen és gaudir de la immunitat enfront a qualsevol reclamació de responsabilitat. Ara bé, aquest fet no implica que els tribunals espanyols hagin d’admetre a tràmit qualsevol demanda basada en l’existència d’un dany derivat d’una decisió empresarial. Ja que, cal tenir molt clar que, una cosa és provar l’absència d’algun dels requisits de l’article 226 LSC, i una altra molt diferent és no aportar cap tipus d’indici que pugui portar a deduir que els administradors han actuat de forma negligent alhora de prendre decisions empresarials.
