Article publicat el dilluns, 16 de febrer, al Diari de Girona
Quan era estudiant de Dret, ens ensenyaven allò de les fonts del dret: la llei, el costum i els principis generals del dret. Dins d’aquests últims, s’hi ha afegit un de nou, provocat per la revolució de la intel·ligència artificial (IA): el principi de control humà efectiu.
No deixa de ser curiós que ens preocupem dels efectes de les coses un cop ja les hem llençat al mercat i les hem normalitzat. Ara volem restringir i eliminar algunes xarxes socials, sobretot amb els joves, conscients dels efectes que poden provocar. Normalitzem que, mitjançant les xarxes, es pugui insultar, amenaçar, menysprear, sense que hi passi ni s’hi pugui fer absolutament res. I ens fa gràcia que uns viatgers busquin, sense trobar-les, unes fonts termals inexistents a Austràlia -crec que era- perquè la intel·ligència artificial ha dit que hi són i que, sobretot, les visitem.
Ens molesta quan els clients fan servir la IA per demanar informes jurídics de dubtosa credibilitat i eficàcia, però, a la vegada, hi ha companys que presenten escrits clarament fets per la IA sense ni tan sols verificar-ne el contingut i aplicant-los sense cap criteri.
El mateix passa a l’Administració de Justícia, que vol establir controls estrictes en relació amb l’ús de la IA per part dels jutges i magistrats, per preservar la seva independència i evitar que els temuts algoritmes substitueixin el control humà a l’hora de prendre les decisions judicials.
El principi de control humà efectiu no és res més que l’aplicació del criteri humà. La IA ha de ser una eina, molt potent, és cert, però una eina que no es pot fer servir de manera automàtica ni indiscriminada sense el nostre criteri humà.
Ara bé, per a això és necessari, primer, tenir criteri, la qual cosa, al ritme que veiem amb el mal ús que es fa de la IA en gairebé tots els sectors, correm el risc de perdre. La raó és que, en tot cas, la intel·ligència artificial no pot evolucionar en detriment de la intel·ligència humana. No podem oblidar que es tracta d’una eina, d’una ajuda, que en cap cas pot suprimir o desbancar el criteri humà.
Els jutges i magistrats valoren la majoria de les proves segons la seva sana crítica, és a dir, segons el seu criteri, la seva experiència, que òbviament es pot o no compartir, i per això ja existeixen els recursos. El que no pot ser és fer servir les resolucions creades automàticament per la IA sense la valoració crítica, completa i personal del jutge. I això no és només aplicable a tots els altres sectors, tant públics com privats, sinó que és aplicable a la vida mateixa. Si perdem el criteri, ho perdem tot.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2020 Litigation
Advocat a Rebled Bellvehí Advocats
