En les dues sentències que unifiquen doctrina, deixa sense efecte la seva sentència de 2014 que va establir que les indemnitzacions dels treballadors amb antiguitat anterior a la reforma laboral podien seguir acumulant fins a 1.260 dies de salari.
El Tribunal Suprem (TS) ha tancat la confusió que va crear una sentència seva que va encarir l’acomiadament en contra del que dicta la reforma laboral que va aprovar el Govern l’any 2012. En dues decisions que unifiquen doctrina, l’Alt Tribunal abarateix notablement l’acomiadament i torna als criteris previstos per aquesta reforma.
La sentència de la discòrdia, de 29 de setembre de 2014 (disponible en PDF), que ara queda completament sense efecte, va establir que els acomiadaments de treballadors amb antiguitat anterior a l’entrada en vigor de la reforma laboral, (12 de febrer de 2012), podran seguir acumulant indemnització després d’aquesta data encara que haguessin superat el límit que fixa la pròpia reforma laboral, de dos anys, és a dir, de 720 dies.
Aquesta decisió de l’any 2014, ha causat preocupació en les empreses, i els jutges ja estan aplicant-ho. Així l’estan dictant els Tribunals Superiors de Justícia de Madrid, Cantàbria i Castella i Lleó, en diverses sentències de les, que entenen que els acomiadaments de treballadors amb antiguitat anterior a l’entrada en vigor de la reforma laboral podran rebre indemnitzacions de fins a tres anys i mitjà, és a dir, de 1.260 dies.
La sentència de 2014 ha generat molta litigiositat davant l’efecte crida que suposa per als treballadors acomiadats amb antiguitat superior a l’entrada en vigor de la reforma laboral.
Mitjançant aquestes resolucions, la Sala del Social del Tribunal Suprem ha rectificat el càlcul de les indemnitzacions per acomiadament improcedent arran del que disposa la Disposició Transitòria Cinquena de la Llei 3/2012 en el sentit que han de diferenciar-se dos períodes de prestació de serveis, actuant la data del 12 de febrer de 2012 com separadora.
La reforma laboral preveu que la indemnització màxima de l’acomiadament improcedent serà de dos anys, a raó de 45 dies de salari per any de servei, amb un límit de 42 mesos per al període anterior al 12 de febrer de 2012 i de 33 dies de salari per any de servei després. Però sempre amb el citat límit de dos anys a partir de 12 de febrer de 2012.
Les sentències, de les que són ponents els magistrats Antonio Sempere i Mª. Luisa Segoviano, aclareixen, en línia amb la reforma laboral, que quan un treballador hagi superat els 720 dies del límit que va establir la reforma de 12 de febrer de 2012, ja no podrà generar més indemnització a partir d’aquesta data.
El muntant anterior a l’entrada en vigor de la reforma laboral, diuen les dues decisions, es respectarà encara que sigui superior a 720 dies, el cas d’un dels treballadors que jutja el Tribunal Suprem, que va ser contractat el 1993, amb el límit final de 1.260 dies. Si el 12 de febrer de 2012 l’empleat no hagués assolit 720 dies, podrà sumar els dies necessaris per fer-ho comptant a partir de l’entrada en vigor de la reforma.
Com diuen les sentències, “per al temps anterior a 12 de febrer de 2012, opera una indemnització de 45 dies de salari per any de servei pel temps de prestació de serveis anterior a aquesta data, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any”.
Això significa, “que hem de comptabilitzar dinou anys i dos mesos d’activitat; el prorrateig per mesos desemboca en la meritació de 3,75 dies indemnitzatoris per cada mensualitat de serveis prestats. Atès que 19 anys i dos mesos equivalen a dues-centes trenta mensualitats, el total de dies indemnitzatoris (862,5) supera els 720 dies”.
D’aquesta manera, apunta la decisió, “opera l’excepció: la indemnització serà de 862,5 dies de salari”. Prescriu la norma que “s’aplicarà aquest com import indemnitzatori màxim, sense que aquest import pugui ser superior a 42 mensualitats, en cap cas”.
D’acord amb aquest raonament, el Tribunal Suprem conclou: “Encara que no s’hagués assolit el màxim indemnitzatori absolut de les 42 mensualitats, el temps de serveis posterior a 12 de febrer de 2012 és inhàbil per augmentar la quantia fixada. Aquest d’altra manera: en entrar en vigor la reforma legislativa de 2012, el treballador ha prestat serveis per temps superior a 19 anys i això provoca que l’ulterior treball resulti innocu”.
Responsable Departament Laboral
]]>
