El Tribunal Constitucional modifica el criteri d’una sentència anterior sobre la filmació dels treballadors si hi ha sospita d’irregularitats. Les empreses podran vigilar amb càmeres als seus empleats sense informar de la finalitat concreta d’aquesta filmació.
El Ple del Tribunal Constitucional ha rectificat la doctrina que exigia que els empresaris donessin una informació “prèvia, expressa, precisa, clara i inequívoca” als treballadors sobre la finalitat d’instal·lar càmeres de captació de la imatge en els llocs de treball.
En una sentència en què desestima el recurs d’empara d’una treballadora que va ser acomiadada després de descobrir-se -gràcies a una cambra la instal·lació de la qual no va ser comunicada als empleats- que es quedava amb diners de la caixa. El Tribunal Constitucional estableix que els treballadors han de ser informats genèricament de la instal·lació de càmeres però sense necessitat que l’ocupador concreti els propòsits de la mesura i l’abast del tractament d’aquests dades personals.
La modificació de la doctrina sobre la vigilància dels treballadors mitjançant càmeres quan hi ha sospites d’irregularitats o infraccions es va produir en l’última reunió del Tribunal Constitucional, després que la Sala Primera adreces al Ple la demanda d’empara d’una treballadora d’una botiga de roba que va sostenir que s’havia vulnerat el seu dret fonamental a la protecció de les dades personals al no haver informat l’empresa que anava a captar la imatge dels empleats ni de la finalitat d’aquest control.
Acomiadament procedent
La dona, que portava dotze anys en l’empresa, va ser acomiadada en descobrir-se que s’apropiava de fons de la caixa. La companyia havia decidit instal·lar en aquest lloc un dispositiu de videovigilància després de detectar “múltiples irregularitats” arran d’haver implementat un nou sistema de control informàtic dels saldos de caixa. La instal·lació de la càmera no va ser comunicada al comitè d’empresa ni als treballadors, encara que en l’aparador de l’establiment es va col·locar, en un lloc visible, que la botiga disposava de cambres de vigilància.
Tant el Jutjat social com el Tribunal Superior de Justícia van qualificar de procedent l’acomiadament en estimar que la instal·lació de la càmera era una mesura proporcional (només captava l’activitat que es desenvolupava en la caixa) i necessària, en ser l’únic mitjà possible per descobrir de forma fefaent si s’estaven fent conductes indegudes.
La treballadora va demanar l’empara del Constitucional al·legant que els òrgans judicials havien desconegut la doctrina fixada en la sentència 29/2013, de la Sala Primera del Tribunal Constitucional. En aquesta resolució es va declarar nul l’acomiadament d’un treballador que falsejava la realitat pel que fa al compliment del seu horari laboral, el que va ser descobert en contrastar els fulls de control d’assistència que emplenava i la informació dels càmeres de vídeo instal·lades en els accessos a les dependències en què treballava.
En la sentència 29/2013, la Sala Primera del Tribunal Constitucional va assenyalar que no era suficient que existissin distintius anunciant l’existència de cambres ni que s’hagués notificat la creació del fitxer de captació d’imatges a l’Agència de Protecció de Dades. “Era necessària a més la informació prèvia i expressa, precisa, clara i inequívoca als treballadors de la finalitat de control de l’activitat laboral a què aquesta captació podia ser dirigida”, assenyalava. “Una informació que havia de concretar les característiques i l’abast del tractament de dades que faré, això és, en quins casos els enregistraments podien ser examinades, durant quant temps i amb quin propòsits, explicitant molt particularment que podien utilitzar-se per a la imposició de sancions disciplinàries per incompliments del contracte de treball”.
Vots discrepants
Aquesta és la doctrina ara corregida pel Ple en una sentència amb tres vots en contra, entre ells el de Fernando Valdés, ponent de la sentència 29/2013.
El Constitucional ha arribat a la conclusió que el dret fonamental a la protecció de dades personals se satisfà amb una comunicació genèrica de la instal·lació de les cambres als treballadors sempre que la mesura sigui necessària, estigui justificada i sigui idònia a la finalitat pretesa per l’empresa de verificar si els empleats estan transgredint la bona fe contractual, tal com es va establir en la sentència de la Sala Primera 186/2000.
Per al Tribunal Constitucional, l’empresari té facultats legals per adoptar mesures que li permetin verificar el compliment pel treballador de les seves obligacions laborals.
Responsable Departament Laboral
]]>
