Tribunal Suprem considera que és una clàusula abusiva la incorporada en el contracte de treball que obliga als treballadors proporcionar a l’empresa el número de telèfon mòbil o el seu compte de correu electrònic, a l’efecte de la seva comunicació amb l’ocupador (STS núm. 4086/2015, de 21 de setembre de 2015).
Confirma la Sala la sentència de l’Audiència Nacional (AN) impugnada que va anul·lar la clàusula/tipus que l’empresa recurrent inclou en els contractes de treball, consistent en que les “parts convenen expressament que qualsevol tipus de comunicació relativa a aquest contracte, a la relació laboral o al lloc de treball, podrà ser enviada al treballador via SMS o via correu electrònic, segons les dades facilitades pel treballador a l’efecte de contacte” i que “qualsevol canvi o incidència respecte a les mateixes, haurà de ser comunicada a l’empresa de forma fefaent i immediata”.
Assenyala l’alt Tribunal que, per bé que és cert que voluntàriament poden posar-se aquelles dades a disposició de l’empresa, tanmateix no és possible que en el contracte de treball es faci constar que el treballador presta el seu “voluntari” consentiment a aportar els referits dades personals i a que l’empresa els utilitzi en els termes que s’estableixen en el contracte, ja que el consentiment del treballador no pot entendre’s que sigui lliure, atemptant la clàusula controvertida al dret fonamental de protecció de dades de caràcter personal (art. 18.4 CE) i a la LOPD.
Conclou la Sala que s’està en presència d’unes dades de caràcter personal, el coneixement de les quals, ús i destí han de quedar sota el control del seu titular, de tal manera que la incorporació al contracte d’una clàusula com la qüestionada suposa una conducta abusiva.
Josep Puig Rigau Advocat. Responsable Departament Laboral Rebled Advocats]]>
