(Article publicat dilluns, 9 de juny al Diari de Girona)
Amb la introducció l’any 2010 de la responsabilitat penal de les persones jurídiques en el Codi Penal, el mot «Compliance» ha acabat inundant amb la seva presència la majoria de textos jurídics. Posteriorment, amb la reforma de 2015, es va acabar de perfilar i matisar la necessitat de disposar d’un Pla de Prevenció de delictes, també anomenat «Corporate Compliance» o simplement «Compliance». El «Compliance» s’emmarca dins les noves obligacions de les empreses, que com ja hem dit en algun article publicat al Diari de Girona, han suposat passar de la responsabilitat social corporativa al compromís corporatiu basat en la cultura ètica empresarial, i és que els programes de prevenció de delictes han de ser fidel reflex d’aquest compromís corporatiu per evitar conductes criminals de manera específica, i de compliment de les normes en general.
En aquest sentit, destacar la necessitat inexcusable de totes les empreses de disposar d’un programa de prevenció de delictes, també per les empreses de reduïda dimensió, que també hauran d’acreditar aquest compromís ètic de manera raonablement adaptada a les menors exigències que les mateixes tenen en matèria comptable, mercantil i fiscal.
Aquesta exigència legal, amb el temps, ha passat a ser una exigència comercial, sovint exigida per les empreses que necessiten subcontractar part de la seva activitat, com passa en el sector de l’automoció o de la distribució. Disposar d’un programa de Compliance serà requisit inexcusable per poder contractar amb aquestes empreses, que només ens podran donar d’alta com a proveïdors si disposem d’un programa de prevenció de delictes degudament implementat.
Això també ha provocat la revisió de la majoria de models contractuals que fan servir moltes empreses; precisament per introduir el que anomenen clàusules de Compliance. I és que les pàgines web d’aquestes empreses, solen tenir un apartat de «Compliance» on de manera destacada s’explica que s´ha implementat el programa de compliment normatiu i es disposa d’un Codi Ètic que haurà de ser conegut i acceptat per qui vulgui contractar amb la mateixa.
Així doncs, en els contractes marc que signen amb els seus proveïdors, hi fan constar que l’empresa té implementat el Compliance, que incorpora un Codi Ètic d’obligat compliment per tots els seus membres i que també ha de ser conegut i respectat per aquests proveïdors, creditors i tercers en general que tinguin relacions comercials amb la mateixa, ja que l’actuació d’aquests pot provocar un perjudici a l´empresa que afecti la seva imatge i reputació en el mercat.
A la mateixa clàusula solen posar-se exemples de conductes indegudes o que cal evitar, presidides per criteris de transparència, integritat en el mercat i diligència, de tracte just i digne amb els seus empleats i col·laboradors, complint la normativa de seguretat i higiene, protecció mediambiental, anticorrupció, etc.
Així mateix, es posa a l’abast dels proveïdors, creditors i tercers en general la possibilitat de fer servir el canal de denúncies de l’empresa, precisament creat per denunciar situacions contràries al Compliance, i on poden denunciar amb confidencialitat qualsevol conducta o irregularitat que hagin observat per part de qualsevol membre de l’empresa, que pugui ser constitutiva de delicte, o simplement contrària al Codi Ètic de l’empresa.
El canal de denúncies és, doncs, un instrument bàsic en els programes de prevenció de delictes i de compliment normatiu, que ha de garantir la total confidencialitat del denunciant i que en tot cas no hi haurà cap tipus de represàlia, sempre que la denúncia es faci de bona fe.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella Client Choice Awards 2014 Litigation Advocat a Rebled Advocats
]]>
