Aviat farà 15 anys que va entrar en vigor una de les reformes del Codi Penal més importants del nostre país, i que va introduir la responsabilitat penal de les persones jurídiques, responsabilitat que fins aquell moment només podien tenir les persones físiques. Encara a dia d’avui, en alguna conferència o col·loqui, et fas creus quan veus que hi ha molta gent que encara no és conscient d’aquesta situació. Han sentit a parlar del Compliance, del canal ètic o canal de denúncia, però encara desconeixen la repercussió que pot tenir que una persona jurídica, la seva societat, pugui ser condemnada per un delicte, i no em refereixo només a la repercussió penal, sinó a la reputacional, tant o més important que la primera.
Tot i que la primera sentència que va dictar el Tribunal Suprem en aquesta matèria va ser el setembre de 2015, suposo que en ser absolutòria, tothom recorda més la sentència del Tribunal Suprem, de 29 de febrer de 2016, dictada en un assumpte de salut pública (tràfic de drogues) on es condemnava, per primer cop, unes societats a la seva dissolució, amb pèrdua definitiva de la seva personalitat jurídica i capacitat per acomplir qualsevol activitat comercial, més una multa de més de 700.000 euros, per considerar que les mateixes havien estat l’instrument necessari per a la comissió del delicte.
Aquesta sentència va aplicar la pena més dura prevista a la llei per una persona jurídica. Ara bé, aquesta primera sentència del Tribunal Suprem no era ni representativa ni podia tenir-se en compte com a model per a res, ja que va ser dictada en cas absolutament excepcional (creació d’unes societats «pantalla» per delinquir en matèria de tràfic de drogues).
Des d’aleshores fins ara, hi ha hagut moltes altres sentències, algunes absolutòries, d’altres de condemnatòries. Hi ha hagut una majoria de sentències absolutòries, que en molts casos podrien explicar-se per què es tractava de fets ocorreguts poc després d’entrada en vigir de la llei, i sovint les instruccions no havien estat portades correctament. Hem de pensar que la nova llei trencava una tradició que venia de l’època dels romans, i a part de deficiències en la tècnica processal, també hi havia força reticències en sectors més conservadors (o de més edat, per dir-ho d’una altra manera).
Moltes absolucions han estat perquè també s’havia absolt a la persona física autora material de delicte (tot i la teòrica independència entre ambdues responsabilitats); altres perquè no s’havia acreditat un benefici directe o indirecte per la persona jurídica, element essencial perquè hi pugui haver responsabilitat penal en aquest cas. La majoria de les condemnes, això sí, per actuacions directes dels administradors, i no pas tant per errades o falta de control dels programes de compliment normatiu (Compliance).
Respecte als tipus de delicte la majoria de les sentències condemnatòries ho han estat per temes de blanqueig de capitals o delictes fiscals. La pena més comuna ha estat la pena de multa, sovint molt elevades. La dissolució o pena de mort societària, com a mi m’agrada anomenar-la, ha estat interposada però en tres ocasions.
El comú denominador de totes aquestes condemnes, és que l’empresa no havia adoptat cap model o sistema de control o supervisió dirigit a prevenir o minimitzar el risc de la comissió de delictes per part dels encarregats de la gestió de l’activitat empresarial; d’aquí la importància de tenir implementat un programa de Compliance per poder exonerar-se de responsabilitat penal arribat el cas.
La meva última experiència en matèria de Compliance defensant a una societat acusada d’un delicte de revelació de secrets empresarials, la veritat és que no m’ha aportat res. Suposo que perquè els fets eren de gener de 2011, és a dir, feia pràcticament una setmana que havia entrat en vigor la reforma del Codi Penal en aquesta matèria, que per primera vegada a la nostra història permetia condemnar directament a una societat com a responsable penal. En aquest cas que us comento, ni tan sols es va parlar de Compliance ni de res. Cap pregunta al respecte.
L’obligatorietat de tenir un canal ètic en empreses de més de 50 treballadors, juntament amb l’ampliació del catàleg dels delictes que poden cometre les persones jurídiques, així com una major consciència en el compliment normatiu per evitar els temuts danys reputacionals, ha disparat el número d’empreses que cada vegada més adopten programes de compliment normatiu (Compliance) i, sobretot, fan seguiment dels mateixos per evitar incórrer en responsabilitat, de la naturalesa que sigui.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2020 Litigation
Advocat a Rebled Bellvehí Advocats
