Article publicat el dimecres, 3 de març, al Diari de Girona
Des de l’Associació Catalana de Compliance (COMPCAT) hem pogut percebre l’augment de l’interès per part de les empreses, i especialment per part de les petites i mitjanes empreses (pimes), a traslladar al si de les mateixes la cultura preventiva del compliment normatiu, en tots els seus àmbits. Aquest interès respon a un doble objectiu: un primer objectiu clarament preventiu, ja que disposar d’un programa de compliment normatiu o Compliance serà l’única manera d’eximir-se de responsabilitat penal en el cas que es cometi en el si de l’empresa algun dels delictes que estableix el Codi Penal, i també un segon objectiu, consistent a guanyar transparència i competitivitat a la seva empresa, evitant danys reputacionals.
És cert que tot i que ja han transcorregut deu anys de l’entrada en vigor de la reforma del Codi Penal que va incloure com a revolucionària novetat la responsabilitat penal de les persones jurídiques, no va ser fins l’any 2015, i amb les primeres sentències dictades pel Tribunal Suprem l’any 2016, quan les empreses comencen a valorar seriosament la necessitat de disposar d’un programa de compliment normatiu. I és que aquesta responsabilitat no pot venir només de les actuacions fetes pels seus administradors, sinó que la responsabilitat de la societat pot venir de delictes comesos pels seus empleats o subordinats, dins l’exercici de les activitats socials, i en benefici de l’empresa, per falta de supervisió o control d’aquesta.
No hem d’oblidar que el Compliance afecta totes les empreses, amb independència de la seva mida, sense excepció. La cultura del Compliance va guanyant cada cop més terreny, especialment a Catalunya.
Un dels elements essencials que ha de incloure un programa de compliment normatiu és el Canal de Denúncia o Canal Ètic. Un cop l’empresa disposa del seu mapa de riscos i ha elaborat un Codi Ètic de comportament amb els protocols complementaris que siguin necessaris, esdevé imprescindible establir un Canal de Denúncia perquè qualsevol persona, ja sigui de dins o fora de l’empresa, pugui posar en coneixement de la mateixa qualsevol actuació irregular que hagi pogut detectar, i que pugui ser delictiva o no. És per això que també se’l coneix com canal del «xivato» o en la seva terminologia anglosaxona «wisthleblowing».
Mitjançant aquest canal es podran posar de manifest conductes poc ètiques o de dubtosa legalitat, que permetran iniciar una investigació interna, amb totes les garanties quant a la persona denunciant, i que pot acabar en una sanció interna si no s’ha respectat el Codi Ètic de l’empresa, però que també pot acabar amb una denúncia penal per part d’aquesta si la conducta detectada pot ser constitutiva de delicte. Si l’empresa no actua així, i per contra tracta d’ocultar aquest fet, podria acabar sent responsable penal dels fets si aquests fossin delictius.
Com explicava recentment al Diari de Tarragona la nostra delegada territorial a Reus-Tarragona, l’advocada Virginia Peña, per impulsar i fer un gran pas endavant en aquesta cultura preventiva, la Directiva Europea 2019/1937, de 23 d’octubre, ha fixat l’obligació dins les empreses de disposar d’aquest canal de denúncia, dins un termini màxim que acabaria el 17 de desembre de 2021, si bé amb la possibilitat d’ampliar aquest termini per part del legislador nacional fins l’any 2023 en empreses amb plantilles de 50 a 250 treballadors.
A Catalunya no ens podem quedar enrere. És important, insistim, no només per guanyar en transparència, sinó també per guanyar en competitivitat, sobretot de les nostres pimes.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2020 Litigation
Advocat a Rebled Bellvehí Advocats
