(Article publicat diumenge, 4 de novembre al Diari de Girona)
Recentment vaig tenir l’oportunitat de participar a Madrid, juntament amb el meu company Francesc Rebled, al 1er Congrés de Defensa de la Persona Jurídica. Dins del panorama jurídic, i davant d’un allau de cursos, congressos i debats sobre el tema de la responsabilitat de la persona jurídica, en aquesta jornada es volia tractar el tema des d’una perspectiva processal eminentment pràctica. En un fòrum en què hi assistien jutges, fiscals, advocats externs i interns i oficials de compliment (Compliance officer), la veritat feia basarda sentir fiscals i magistrats del Tribunal Suprem dient que ens trobem encara en una fase embrionària del tema, en què no està del tot clar a qui correspon la càrrega de la prova, en què encara menys està clar quin ha de ser l’estatut processal de la persona jurídica, si té o no els mateixos drets de defensa que una persona física, de com s’ha de mesurar la eficàcia del programa de compliment (Compliance), i un llarg etc.
Al congrés es va fer cert paral·lelisme, per analogia, amb la prevenció de riscos laborals, tot i que el delicte contra els treballadors no està inclòs dintre dels que pot cometre la persona jurídica. És cert que en el pla teòric es pot fer aquest paral·lelisme, però a la pràctica la comparativa és complicada, ja que com he comentat en altres articles, el principal problema (no resolt) que tenim en aquest cas és la manca de claredat d’on es troba el límit entre la infracció administrativa i la penal, el que provoca, encara més, inseguretat jurídica. Un dels moments més atractius del congrés va ser la ponència que va fer la responsable de compliment (Compliance officer) de Repsol. Va explicar de manera detallada com havien fet el programa de compliment (Compliance) i com l’estaven aplicant. En to de broma, i dirigint-se a un fiscal del Tribunal Suprem expert en aquesta matèria, li va dir que esperava el seu vist-i-plau a la seva exposició, en el sentit de que li confirmés que ho estaven fent correctament a ulls de la fiscalia. També en to de broma, el fiscal li va respondre: «Això mai!» Tot i el to de broma que es va emprar, la majoria d’assistents, que vam saber llegir entre línies, vam quedar seriosament preocupats, ja que si el Compliance fet per una empresa de la estructura i dimensió de Repsol, que ens va ser explicat de manera detallada i transparent i que va merèixer els elogis de tota la sala, no li semblava suficient al fiscal, això no només generava més inseguretat jurídica entre els assistents, sinó que deixava fora de joc a la resta de societats, i sobretot, deixava atònits als compliance officer’s que estaven a la sala.
Aquesta inseguretat jurídica també es va traslladar al terreny de les investigacions internes fruit d’una denúncia feta mitjançant el canal de denúncia que ha de formar part del programa de Compliment.
A part de les tensions clàssiques en qüestions com el secret de les comunicacions i el dret a la intimitat, on poden xocar el dret penal i el dret laboral, tampoc va quedar clar quins drets hauria de tenir el treballador «entrevistat» (investigat) fruit d’una denúncia d’aquest tipus. Sens dubte la conclusió més brillant i més simple de totes les que es van sentir, va ser la feta per un magistrat del Tribunal Suprem, que també en to de broma i després de moltes disquisicions, va afirmar: la persona física o no és el mateix que la persona jurídica. I ara ja fora bromes: per quan un estatut processal per a la persona jurídica? Antoni Pérez De-Gregorio i Capella Client Choice Awards 2014 Litigation Advocat a Rebled Advocats]]>
