Article publicat el divendres, 28 de novembre, al Diari de Girona
El dia abans de Sant Narcís el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei orgànica per reformar totalment la llei d’enjudiciament criminal, que regula els diferents procediments dins l’àmbit penal. Han passat 5 anys del darrer avantprojecte de 2020 per reformar àmpliament la centenària llei de l’any 1882, la principal novetat de la qual és que la fase d’investigació o fase d’instrucció fos dirigida pels fiscals i no pas pels jutges, com ha estat fins ara.
En el seu moment va obrir un important debat, ja que suposava una modificació molt important a la fase d’instrucció i que no va estar exempta de crítica i recels per la possible pèrdua de garanties del control judicial, en desaparèixer el tradicional jutge instructor per ser substituït pel jutge de garanties. La nova llei contempla que a partir d’ara serà el Fiscal, el Ministeri Públic de l’acusació, l’encarregat de dirigir la investigació penal, ordenant les diligències a practicar i coordinant les actuacions policials. Per contra, el jutge de garanties actuarà com a contrapès a les facultats d’investigació de la fiscalia i com a garant dels drets fonamentals de les parts, però sense facultats d’investigació (l’antiga instrucció penal).
El jutge de garanties haurà d’autoritzar aquelles diligències d’investigació més restrictives i que requereixen d’un major control (com intervencions telefòniques, registres domiciliaris, etc.), l’adopció i revisió de les mesures cautelars (com acordar i revisar la presó provisional), autoritzar el secret de les actuacions i les pròrrogues de la investigació, resoldre els recursos contra les resolucions del fiscal investigador i, finalment, decidir sobre la continuació o no del procediment cap a la fase d’audiència preliminar i posterior fase d’enjudiciament.
Com fàcilment es pot comprendre, estem davant d’un canvi radical del model d’investigació penal tal com l’hem conegut fins ara. Certament, la reforma busca alienar-se amb la majoria dels països europeus que contemplen també aquesta figura, i fins i tot trobem precedents interns com passa a la jurisdicció de menors. Ara bé, per poder tirar endavant la reforma i posar-la en pràctica, es necessita temps, per una banda, i una àmplia reforma de l’estatut orgànic que regula les funcions del ministeri fiscal, que reforci la seva autonomia i independència. Però sobretot es necessita una profunda reflexió i canvi de mentalitat per part de tots els agents, jutges, fiscals, advocats i procuradors i policia. I això no es fa en dos dies. De fet, si la tramitació parlamentària va prou ràpida, que ja veurem, la idea és que pogués entrar en vigor l’any 2028.
No ocultaré que aquesta reforma em genera molts dubtes. Després de més de 25 anys d’exercici professional les he vist de molts colors. L’actuació de la fiscalia al capdavant de la investigació del procediment penal, el dia d’avui, em provoca cert recel, i com deia al principi, requerirà una profunda reforma en el funcionament de la fiscalia. Tinc un profund respecte per la institució i pels fiscals. De fet, tinc dos germans fiscals prou coneguts. Però també soc fill de jutge, i el tema de les garanties és prou important per tenir en compte. Crec que amb la reforma el jutge perd la immediació que fins ara ha tingut. A favor del nou sistema es guanya segurament més objectivitat a l’hora de decidir si el procediment ha de continuar o no, però la subjectivitat que es perd amb la immediació crec que no jugarà a favor d’aquells temes en què la continuació del procediment penal és més que dubtosa i fins i tot innecessària. Sobretot pel fet que, com he comentat alguna vegada, sembla que hàgim passat del principi d’intervenció mínima en el procediment penal, al principi d’intervenció màxima, i això tampoc pot ser.
Veurem quin recorregut té aquest projecte en el seu tràmit parlamentari. Aquesta preocupació i incidència que fa la llei en reforçar l’autonomia i independència del ministeri fiscal no és més que el mateix reflex del legislador dels dubtes que també li provoca aquest canvi, segurament el canvi més important de la vella llei del 1882.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2020 Litigation
Advocat a Rebled Bellvehí Advocats
