(Article publicat dimecres, 2 d’octubre al Diari de Girona)
Han passat uns quants anys des que l’any 2010 es va introduir la responsabilitat penal de les persones jurídiques en el Codi Penal i, posteriorment, la reforma de 2015 va acabar de perfilar i matisar la necessitat de disposar d’un Pla de Prevenció de delictes (Compliance). La falta d’implementació del programa de Compliance pot comportar la responsabilitat penal i directa de la societat, amb independència de la persona física autora del delicte, que pot ser un administrador, un directiu i fins i tot un empleat o subordinat.
Si bé en un primer moment la reforma afectava qualsevol persona jurídica, amb independència de la seva dimensió, i quedaven fora, per tant, les Administracions Públiques (i per derivació, les agències i entitats públiques empresarials, les organitzacions internacionals de dret públic, i altres amb potestats públiques), no es va tardar gaire a incloure també dins el seu àmbit els partits polítics i els sindicats.
De fet, un dels primers judicis que s’han fet en matèria de responsabilitat penal de les persones jurídiques i que ha afectat un partit polític (en aquest cas el PP) ha estat el conegut com el dels ordinadors de Bárcenas. En aquest cas afectava un dels delictes que es troben dintre de l’àmbit objectiu del Compliance, com és el delicte de danys informàtics. És important remarcar que no tots els delictes del Codi Penal poden ser comesos per persones jurídiques, sinó només aquells en que ve expressament previst en el Codi Penal.
El resultat de la sentència tothom el coneix: absolució, no només del partit polític acusat, sinó també dels autors materials, persones físiques presumptament responsables de la destrucció dels discs durs dels ordinadors (el responsable dels serveis jurídics del partit, la tresorera i el responsable del departament de sistemes de la informació del partit).
És important recordar que la reforma legal té com a principi el de la compatibilitat i independència de les responsabilitats penals de les persones jurídiques i les de les persones físiques autores materials del delicte. Això no només vol dir que el sistema d’atenuants o agreujants serà diferent en uns i altres, sinó que les penes també són diferents. I que a més, identificades les persones físiques autores materials del delicte, si aquestes esdevenen inimputables (ja sigui per pèrdua de capacitat o per mort), si el delicte es constata, la persona jurídica podrà ser responsable del mateix.
Ara bé, tampoc ens hem de confondre. No existeix el delicte autònom de la persona jurídica. Si es considera que no hi ha delicte per part de la persona física, ja no cal entrar a valorar la responsabilitat de la persona jurídica.
La sentència del cas dels ordinadors de Bárcenas considera no provat que s’hagués comés un delicte de danys informàtics, delicte que s’imputava també al partit polític abans esmentat. Aquest argument era més que suficient per absoldre aquest últim, sense necessitat d’argumentar, com sembla que fa una mica la sentència, si hi va haver incompliment greu dels deures de supervisió, vigilància i control de la seva activitat amb relació al cas concret (destrucció de la informació –si és que n’hi havia– dels discs durs dels ordinadors).
Un altre punt polèmic, que és important recordar per si algú ja no hi pensa, és que en aquest tema no acusava ni el ministeri fiscal, ni l’acusació particular (el mateix Bárcenas hi va renunciar), així que el tema va tirar endavant només amb l’acusació de tres associacions que feien d’acusació popular, i que demanaven com a penes, a més de la de multa, la suspensió d’activitat durant 6 mesos, o la prohibició durant 5 anys de rebre donacions privades. Tot i així es va fer el judici contra el partit polític, encara que la sentència diu que mai s’havia d’haver obert el judici oral pel delicte de danys informàtics només amb l’acusació de les acusacions populars. Qüestió no exempta de polèmica.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2014 Litigation
Advocat a Rebled Advocats
