El present article pretén ser una reflexió acurada sobre un concepte que actualment està a l’avantguarda dels cercles econòmics i empresarials: l’ètica en els negocis.
Moral i ètica.-
És procedent d’entrada arribar a distingir entre la moral i l’ètica, doncs la seva separació conceptual esdevé essencial per interpretar el que prossegueix i es deriva de l’ètica enfocada als negocis.
Per una banda, la moral fa referència al conjunt de valors que determinen les relacions entre els individus, a partir de les quals sorgeix la discriminació personal sobre el que es defineix com a bé i el considerat mal, com a fonament de la seva conducta social. Per altra banda l’ètica fa referència als comportaments professionals o públics que porten a identificar el que és considerat acceptable o no per la societat (incloent la llei) i per consciència dels actors.
En aquesta línia i en una primera aproximació, l’ètica dels negocis es refereix sobretot a les relacions de tipus extern que les empreses o els professionals independents mantenen amb els seus clients, proveïdors, competidors, poders públics, etc… respecte als fonaments morals que caracteritzen aquestes relacions.
Actualment existeixen els autèntics homes d’empresa que consideren que no hi ha progrés per a l’economia ni pels homes sense un elevat nivell d’ètica, el qual va més enllà de les exigències legals per tal d’obtenir la confiança d’aquells amb els que es relaciona l’empresa, i la societat en general. Perquè, sense aquesta confiança, es pot generar a curt i llarg termini el valor afegit de la confiança, que esdevé una condició indispensable per una alta eficàcia en els negocis.
I per altra, en segon lloc, també s’ha de parlar de l’apreciació social àmpliament difosa d’un procés accelerat de degradació moral de la vida pública, que s’ha fet evidentment mitjançant escàndols empresarials de tipus financer o de corrupció, relacionats en moltes ocasions amb el poder polític, que commou a l’opinió pública per la seva magnitud i freqüència. Com a conseqüència d’aquests escàndols, l’empresa es veu a vegades des de la societat com una actriu en un món salvatge i adúltera regit per una “ètica mínima” consistent únicament a evitar problemes amb l’ordre jurídic i legal.
Els que pensen així creuen que aquest minimalisme ètic està a la base del món dels negocis, i que és la condició més normal. Neguen que pugui existir una crisi en l’ètica dels negocis per la senzilla raó de què els negocis i la ètica es situen en mons diferents. Els deures morals, diuen, es refereixen a la vida privada. En relació als negocis, estan marcats per les restriccions legals i per les dels mercats competitius que els condiciona de moltes maneres. Així, l’agent econòmic que s’afegís una càrrega de deures morals arriscaria a veure’s eliminats per la competència ben aviat.
Als problemes tradicionals de l’honradesa en els negocis, la moderna evolució dels sistemes econòmics s’hi ha afegit una sèrie de nous problemes (o de nova amplitud) que inquieten als sistemes socials i són àmpliament coneguts.
- Entre aquests poden destacar-se els següents: – La contaminació del medi ambient; – El diferencial de desenvolupament econòmic entre els països; – La seguretat dels productes en relació als possibles efectes nocius que poden causar, beneficis indeguts per mitjà de fraus, corrupció, privilegis, etc. – Beneficis espectaculars per operacions financeres especulatives i, amb ràpids enriquiments sense esforç personal.
La internacionalització dels mercats i les noves tecnologies de tractament de la informació que possibiliten la comunicació en el moment són dos factors transversals que augmenten la intensitat dels problemes citats. D’aquesta manera, mai s’ha vist el sistema econòmic davant tants interrogant ètics com el món dels negocis. I sembla que quasi no hi ha respostes a aquestes preguntes, perquè el mateix marc que assegura el respecte a l’ètica dels negocis s’ha transformat ben ràpid.
Els dirigents continuen convençuts de què les empreses sense ètica no té futur, però, en el moment actual de confusió no hi ha respostes clares. Davant aquestes qüestions, cal plantejar seriosament els continguts bàsics als que es refereix l’ètica dels negocis, així com també les possibles vies d’actuació per a la millora dels comportaments ètics en la realitat.
En una apreciació global, l’ètica no és més que una reflexió sobre el comportament responsable de la vida dels individus que respecta uns criteris o normes personals referents a la bondat o maldat de les seves accions.
L’ètica no ha d’interferir en el desenvolupament ni en la felicitat de l’ésser humà, que són finalitats legítimes de cadascú, sinó que, considerant quela felicitat suposa una mínima harmonia i de cooperació amb els demés, l’ètica ensenya les vies i les virtuts que condueixen al bé singular en el marc del bé comú, sense sacrificar el llarg termini per les facilitats a curt termini.
Des d’aquesta perspectiva, l’ètica dels negocis no és més que un cas complex. Una definició general d’ètica en els negocis indicaria que l’ètica és l’art de l’èxit a llarg termini, que suposa per una banda el propi bé (eficàcia), però només amb el respecte als demés (deontologia). Aquest respecte als demés, implica, naturalment, el respecte a la llei i als principis de la moral universal.
Una definició més concreta la proporciona l’Associació Europea EBEN (European Business Ethic Network), que proposa el següent: “L’ètica empresarial és “el conjunt de valors, normes i principis reflectits a la cultura de l’empresa per tal d’assolir una major sintonia amb la societat i permetre una major adaptació als diferents entorns en condicions que suposa respectar els drets reconeguts per la societat i els valors que aquest comparteix”.- (Mateos, 2007:154) En resum, es tracta de plantejar la problemàtica relativa a un comportament honest en el món dels negocis, amb unes solucions que són evidents i que, per tant, convé estudiar. Per això, s’examina a continuació els factors principals que contribueixen a l’organització de l’ètica de l’empresa.
La qüestió més rellevant que hem de considerar és la relació entre ètica i estratègia empresarial, ja que les exigències de la primera no només influeixen en la gestió ordinària, sino que poden portar a modificar estratègies. La relació ètica-estratègia no es limita a eliminar les estratègies contràries a l’ètica, sinó que orienta les opcions cap a les estratègies amb punts clau cap a l’èxit que seran precisament els valors positius des del punt de vista de l’ètica.
D’acord amb la definició exposada, l’ètica de l’empresa, en la seva accepció més alta, expressa i conjuga l’ambició de l’èxit competitiu amb el respecte a les normes morals i legals en relació amb tots els interlocutors i la societat. Per tant, pot indicar-se que un alt nivell d’ètica empresarial és sovint inseparable de l’ambició d’aconseguir un alt nivell d’eficàcia i d’inversió en el procés. Per això, una estratègia d’alta eficàcia proporciona els mitjans per una ètica exigent, i al contrari.
Ètica i els codis de conducta.-
L’organització de l’ètica a l’empresa comença pel nivell de l’alta direcció, ja que la integritat personal i reconeguda de la direcció és un factor rellevant que condiciona tota l’ètica empresarial. Per elevar el nivell ètic dels directius es poden utilitzar des de criteris d’elecció i perfeccionament que contribueixen a aquesta finalitat fins a l’avaluació dels comportaments quotidians o accions expressament formalitzats que evidencien els principis ètics.
No obstant això, tot plegat no sorgeix de forma natural, conseqüentment s’ha d’emprendre una sèrie d’accions per incorporar l’ètica a l’empresa. No resulta suficient en què la direcció sigui íntegra i l’estratègia sana en el seu principi. Una possibilitat interessant és seguir la pràctica d’un bon nombre de grans empreses americanes que dissenyen el codi intern, anomenat carta ètica o codi de conducta, útil tant per fer evidents els seus principis interns d’actuació com pel control de les conductes desviades en relació aquests principis.
Donat que les accions contràries a la llei o a la ètica poden ser desenvolupades a nom de l’empresa per un gran nombre dels seus integrants, la carta ètica es dissenya per organitzar el respecte de la llei i l’ètica per part dels seus integrants, amb la finalitat de disminuir les infraccions i, pels que subsisteixin, establir els principis morals de l’empresa i la seva actuació sancionadora.
El seu contingut inclou tant els compromisos de l’empresa cap als seus integrants com, i el que és més important, els compromisos d’aquests amb la pròpia empresa, pel respecte màxim a la llei i l’ètica, en els seus comportaments professionals.
En aquest sentit, el codi de conducta o carta ètica inclourà: 1) Les prohibicions que expliciten les disposicions legals o contractuals sancionables pels tribunals; 2) La promoció de valors positius que pugui assumir l’empresa i que expressen la seva filosofia i personalitat; 3) Els diferents àmbits sensibles en els que puguin aparèixer problemes ètics respecte les decisions o els comportaments professionals. En aquests casos es proposen guies d’actuació. L’interès de la seva definició resideix en el fet que tots els membres de l’organització podran conèixer, de manera explícita i directa, les obligacions legals o contractuals, les pràctiques i els valors propis de l’empresa. A més, pot servir de base per les accions judicials en cas de la seva infracció, que augmenta el seu caràcter dissuasiu.
Evidentment, per tal que aquestes directrius es compleixin adequadament, no es pot obviar el sistema de sancions recollides per un codi de disciplina intern, que inclou sancions indirectes, derivades de la pressió de l’entorn, com sancions directes, de tipus directiu o judicial.
Pere Vilà Professional del despatx Rebled Advocats]]>
