Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha declarat exemptes de l’impost sobre la Renda de les Persones Físiques les prestacions de maternitat, criteri del qual és contrari al qual venia seguint fins ara l’Agència Tributària (la notícia). Aquesta exempció ha vingut motivada per un cas concret on una contribuent va demanar la devolució d’ingressos indeguts per la tributació en aquest impost pel fet que estava rebent la prestació de maternitat. L’efecte d’aquesta sentència però, no genera jurisprudència, ni obliga a l’Agència Tributària a modificar el seu criteri, no obstant, si que obra la porta als contribuents que han cobrat dita prestació per maternitat des del 2012 (ja que els períodes anteriors ja haurien preescrit) a que reclamin la devolució de l’IRPF. Així doncs, Hisenda seguirà negant l’exempció i s’ha d’anar per via de la devolució d’ingressos indeguts. La forma per fer-ho mentres no hi hagi un canvi de la normativa, i per evitar la possible sanció per no tributar lo degut per la prestació, és reclamant la devolució en via administrativa al Tribunal Econòmic Administratiu i posteriorment a la via judicial al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma respectiva. La prestació per maternitat de la Seguretat Social durant les 16 setmanes de baixa i per l’import de la base de cotització, és abonada per aquest organisme i es consdiera com a rendiment del treball per l’Agència Tributària. Ara bé, l’article 7.h de la Llei 35/2006 de 28 de novembre, estableix com a “renda exempte” entre d’altres, “les prestacions públiques per naixament, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfenesa” com també “les prestacions públiques per maternitat percebudes de les Comunitats Autònomes o entitats locals”. Aquesta interpretació va ésser la que va confrontar l’Agència Tributària i als Tribunals. El cas concret que ens ocupa, el TSJ de Madrid resol a favor de la contribuent, ja que aquesta última va pronunciar-se respecte de l’exempció de la prestació per maternitat de la Sentència dictada en el recurs 1085/2007, el 3 de febrer de 2010, la qual va interpretar de forma extensiva l’article 7. h de la Llei de l’IRPF, fent menció expressa de l’exempció de les prestacions percebudes de les comunitats autònomes o entitats locals, però que aquest paràgraf, realment el què feia era ampliar el contingut dels supòsits exemptes. Així doncs, el Tribunal va decidir afegir al text legal un paràgraf, en el qual l’exempció de les prestacions públiques per naixament, part o o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfenesa, sense distingir la procedència de les mateixes. L’expressió de “també estaran exemptes” servia per ampliar el benefici fiscal de les prestacions que tenien procedència d’altres ens públics ja fossin locals o autonòmics. Examinat el precedent anterior, dita Sentència ampliava el supòsits de l’exempció, donant la raó a una contribuent que treballava per un ens públic i en aquest cas es va fer una interpretació extensiva del supòsit de fet en qüestió. El TSJ de Madrid ha conclòs dient que la interpretació que fa la AEAT no és l’encertada, ja que fa una interpretació restrictiva pel que fa a les prestacions locals i autonòmiques, sense tenir en compte la resta del text legal. El tribuanl falla a favor de que la prestació per maternitat percebuda per la contribuent ha d’estar forçosament inclosa al precepte legal 7. H de la Llei de l’IRPF. Estefania de Sancha Departament Laboral de Rebled Advocats]]>
EL TSJ de Madrid eximeix de l'IRPF la prestació de maternitat
