Article publicat el dijous, 23 de desembre, al Diari de Girona
Recentment es va celebrar a la seu del Col·legi de l’Advocacia de Girona, amb col·laboració dels Col·legis d’Economistes i Auditors, una jornada de Compliance organitzada per l’Associació Catalana de Compliance (Compcat), una associació sense ànim de lucre que vol contribuir a les millors pràctiques en matèria de Compliance, potenciant la reflexió conjunta, comprensiva i profunda de les seves problemàtiques i casuístiques, i fomentant el model de compliment normatiu dins la cultura empresarial, i especialment, vetllar per la figura del Compliance Officer, per garantir el desenvolupament de les seves funcions en un marc de protecció adequat.
Ha plogut molt des de la reforma del Codi Penal l’any 2010, que va introduir com a novetat la responsabilitat penal de les persones jurídiques, quelcom revolucionari i que trencava amb una llarga tradició jurídica que ja venia del dret romà, conforme les persones jurídiques no podien delinquir, sinó que només ho podien fer les persones físiques.
L’evolució del Compliance excedeix avui en dia d’aquesta estricta esfera penal, i ha transcendit a l’esfera de la cultura corporativa ètica i el respecte a la llei, que apareix a les estadístiques com a primera preocupació de l’empresariat, per damunt de la simple (o no tant simple) protecció penal.
Dins el marc de la jornada, vaig tenir l’honor de presentar la Guia Bàsica del ‘Compliance Officer’ per a Pimes, una valuosa eina pràctica publicada per la Compcat que pretén orientar els compliance officers que han assumit aquesta tasca de vigilància i control a les pimes, que són el tipus d’empresa dominant a les nostres comarques (i a la resta del país). És important defugir de la idea que el Compliance és més per empreses grans i amb importants estructures, ja que al menys el Codi penal no fa distincions quant a aquest aspecte, essent llavors necessari i convenient que les pimes també adoptin sistemes de vigilància i control de compliment normatiu.
La Guia s’estructura en cinc blocs. Un primer bloc, on es fa referència a l’Estatut del Compliance Officer, on es recullen els principis i valors de la voluntat de compliment normatiu per part de l’empresa així com la importància de que aquest pugui comptar amb els recursos suficients per desenvolupar la seva tasca; un segon bloc que formaria el Protocol del Compliance Officer, on es marquen les pautes del desenvolupament de les seves funcions i atribucions; un tercer bloc amb la Definició del Lloc de Treball, on s’apunta quin ha de ser el perfil professional d’aquesta figura; un quart bloc que recull el Reglament del Comité de Compliance, òrgan consultiu tant del Compliance Officer com de l’òrgan d’administració de l’empresa, i que constitueix una eina d’ajuda al desplegament del sistema de vigilància i control; i per últim, un cinquè bloc amb el Protocol del Canal de Denúncia o Canal Ètic.
En relació a aquest últim punt, el Canal Ètic, és important recordar que la Directiva (UE) 2019/1937 relativa a la protecció de persones que informen sobre infraccions del dret de la Unió Europea (més coneguda com a Directiva Wisthleblowing), amb efectes el pròxim dia 17 de desembre, obliga a les empreses amb 250 treballadors o més a disposar d’un canal de denúncia o canal ètic, obligació que també tindran les empreses amb més de 50 treballadors a partir del 17 de desembre de 2023.
Aquesta Directiva s’havia de transposar a la normativa interna abans del pròxim 17 de desembre, però encara no s’ha fet (com sol passar), i està previst que es faci de manera força imminent. Un cop transposada, les empreses que no compleixin aquesta normativa podran ser sancionades.
La Jornada va finalitzar amb la brillant exposició de la companya i experta en Compliance Maria Tornos, que va aportar la seva pròpia experiència pràctica com a Compliance Officer de la Fundació Palau de la Música Catalana.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2020 Litigation
Advocat a Rebled Bellvehí Advocats
