Article publicat el dilluns, 11 de gener, al Diari de Girona
El dia de Cap d’Any, el DOGC publicava la nova Llei catalana 19/2020, de 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no discriminació, una ambiciosa llei que entrarà en vigor a final d’aquest mes de gener. L’objectiu de la llei és garantir el dret a la igualtat de tracte i no discriminació i sobretot pretén erradicar qualsevol actuació o comportament que pugui atemptar contra la dignitat de les persones, el lliure desenvolupament i la lliure expressió, sense cap tipus de discriminació, de la pròpia personalitat i de les capacitats personals. I la seva finalitat, eliminar, i en la mesura del possible, evitar, qualsevol forma de discriminació, ja sigui per raó d’origen, sexe, edat, raça, llengua, ideologia, religió, condició social o econòmica, discapacitat, salut, aspecte físic o indumentària, així com a qualsevol altra característica reconeguda pels instruments de dret internacional.
A destacar l’àmbit d’aplicació de la llei: s’aplica a totes les persones, físiques i jurídiques, situades o que actuïn al territori de Catalunya, en tots els àmbits d’actuació i amb independència que operin de manera personal, presencial i directa, a l’entorn de les xarxes socials o mitjans telemàtics, amb origen o destinació dins l’àmbit territorial de Catalunya.
Quant a les persones jurídiques, serà important tenir-ho en compte per incorporar-ho als Codis Ètics dels programes de Compliance, per evitar en un primer estadi les sancions administratives que contempla la llei, i en un segon estadi, perquè aquestes conductes no puguin degenerar en un presumpte delicte d’odi, previst expressament a l’article 510 bis del Codi Penal com un dels delictes dels quals pot ser responsable directament la persona jurídica.
Específicament, quant al sector públic, la llei assenyala que les administracions públiques i el síndic de greuges, vetllaran per garantir el dret a la igualtat de tracte i no discriminació, detallant que els professionals d’aquestes administracions i dels serveis que se sostenen amb fons públics, tindran el deure de comunicar qualsevol coneixement que tinguin de conductes que puguin suposar una situació de risc o sospita fonamentada de discriminació o violència, a les forces de seguretat i a l’òrgan competent.
La llei detalla fins a setze àmbits d’aplicació material: ocupació i funció pública; negociació col·lectiva; organitzacions polítiques, sindicals, empresarials, i d’interès social o econòmic; educació; salut; serveis socials; atenció a infants, adolescents, joves, persones grans i amb discapacitat; habitatge; establiments i espais oberts al públic; mitjans de comunicació social i societat de la informació; cultura; esport; llibertat religiosa; administració de justícia; i cossos i forces de seguretat.
Per a la defensa i promoció del dret a la igualtat de tracte i no discriminació, la llei contempla una sèrie de mesures genèriques per part de les administracions públiques, així com mesures específiques d’atenció a les víctimes de discriminació. Concretament es preveu l’elaboració d’un pla per a la igualtat de tracte i no discriminació, document que determinarà les bases, línies estratègiques, objectius, mesures i el pressupost necessari per prevenir, erradicar i corregir tota forma de discriminació. Aquest pla tindrà una validesa de quatre anys; finalitzat el mateix s’haurà de fer una avaluació de les activitats dutes a terme, dels criteris d’actuació, i de les mesures establertes.
Aquest pla es complementa amb altres instruments específics per la protecció i promoció de la igualtat de tracte i no discriminació, com són l’Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i No Discriminació (encarregat de vetllar pel compliment de la llei); el Centre de Memòria Històrica i Documentació de la Discriminació (encarregat de tenir cura dels arxius, registres i documents de les entitats que lluiten contra la discriminació); l’Observatori de la Discriminació (que analitzarà els fets ocorreguts doncs el territori); i la Comissió per a la Protecció i la Promoció de la Igualtat de Tracte i No Discriminació (que es configura com un espai de participació ciutadana i òrgan consultiu de les administracions).
Per acabar, pel que fa al règim d’infraccions i sancions, la llei distingeix entre infraccions lleus (que prescriuen als dotze mesos), greus (que prescriuen als tres anys) i molt greus (que prescriuen als quatre anys), i preveu sancions que poden anar des dels 300 euros fins als 500.000 euros. També, per les infraccions greus i molt greus, es preveuen sancions accessòries, com prohibició de rebre ajuts o subvencions públiques, així com prohibició de contractar amb l’administració de la Generalitat i amb els organismes i ens públics dependents.
Per últim, seran responsables d’aquestes infraccions les persones tant físiques com jurídiques, públiques o privades, que per acció o omissió incorrin en els supòsits d’infraccions previstos a la llei. Si una infracció és imputable a vàries persones i no és possible determinar el grau de participació de cadascuna en la comissió de la infracció, en respondran solidàriament.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2020 Litigation
Advocat a Rebled Bellvehí Advocats
