La intel·ligència artificial ha irromput a les nostres vides, personals i professionals, d’una forma sobtada i abrupta, que ens té a tots entre neguitosos i desconfiats.

La part social i ètica de la qüestió és molt rellevant i interessant i ja dic que opinant només com a ciutadà i no com advocat, estic totalment en contra de que no es posin límits a la intel·ligència artificial generativa; o sigui, a que el propi programari pugui desenvolupar nou codi font, en el llenguatge que sigui i pugui anar aprenent tot sol sobre desenvolupament de nou software i posi en pràctica aquell coneixement. La pròpia Open AI ha manifestat que per ara no entén com la seva IA pren decisions, perquè no ho fa seguint paràmetres humans, sinó amb els seus propis, que no coneixem prou encara. En aquests moments crec, realment, que això té uns riscos evidents i que s’han de limitar i controlar amb totes les eines que tinguem al nostre abast.

Però vull donar la meva visió des del punt de vista legal, àmbit en el que se’m plantegen igualment totes les preguntes possibles i tots els dubtes del món. He assistit recentment a un curs sobre IA i Dret que impartien tres advocats d’un prestigiós despatx de Londres i m’he quedat parat quan plantejaven i semblaven defensar que ChatGPT4, en tant que pot inventar i crear coses noves, hauria de poder ser titular de drets de propietat industrial (patents o models d’utilitat) o de drets d’autor (copyright); així mateix el nou programari que desenvolupi, també li podria pertànyer; con si hagués aparegut una nova personalitat jurídica i a partir d’ara hi hagi d’haver la persona física, la jurídica i l’artificial a la que se li reconeguin drets, més enllà dels seus creadors o dels seus propietaris.

Al mateix temps, veig que, per ara, els despatxos d’advocats tenen criteris diferents i llegeixo que Cuatrecasas es restrictiu, per considerar que l’ús d’aquesta tecnologia pot conduir a errades i també per recels amb el secret de la informació i, en canvi, PWC sembla que ha desenvolupat un software a mida amb la col·laboració d’Open AI basat en l’ús de la intel·ligència artificial. Jo he de confessar que ara no sé on posicionar-me; per un costat crec que no es poden posar portes al camp i per altre tinc cert vertigen com si estigués al límit d’un penya-segat i algú m’estigués dient que posar límits és un pas enrere (el que en aquell cas em podria salvar la vida perquè un pas més endavant em faria caure pel precipici!). En qualsevol cas crec que hem de ser molt curosos i respectuosos amb la confidencialitat i la intimitat, amb la protecció de les dades de caràcter personal i el seu correcte tractament, especialment també amb el reconeixement facial, amb la transparència sobre l’origen de la informació i les dades, amb la protecció i respecte als drets de propietat industrial i intel·lectual i d’altres tipus propietat de tercers, amb el compliment normatiu i amb la correcció i veracitat de la informació processada.

No podem permetre que els poderosos propietaris d’aquests programaris puguin manipular l’opinió pública i enganyar-la i portar-la cap on els interessi, sense límits. Així com no podem permetre que aquests grans poderosos estiguin per sobre la democràcia i les institucions polítiques, parlaments, tribunals i governs. És cert que ja abans de la IA els poderosos dels mitjans de comunicació i les xarxes socials semblaven estar per sobre del bé i del mal i que eren intocables; però el que ens ve és molt diferent i molt més perillós, al meu entendre i requereix més atenció i intervenció legal i pública.    

En la meva opinió, com assessor de Compliance, recomanaré a tots els meus clients que vulguin utilitzar o ja utilitzin la IA a la seva empresa, que facin un anàlisi profund de la utilitat que en volen obtenir, de l’ús que els convé, dels riscos associats i dels controls a implantar, així com que documentin una política o protocol sobre l’ús de la IA a la seva organització i facin formació al personal. Així mateix, recomano als qui no vulguin que s’usi aquesta tecnologia a la seva organització, que igualment documentin una política o, com a mínim, donin instruccions escrites clares als seus empleats; perquè sense saber-ho i voler-ho pot ser que la seva organització ja l’estigui utilitzant.

El Parlament Europeu i la Comissió ja estan treballant a contrarellotge i crec que bé per regular legalment la IA i el seu ús i s’ha d’aplaudir, perquè s’ha de fer; però la pregunta que jo em faig és si som a temps i som capaços, ja no a Europa, sinó com humanitat, d’alentir, regular, limitar, capar o prohibir el desenvolupament incontrolat del que tècnicament és possible i ja s’ha iniciat en varis indrets del món i per moltes empreses molt potents. CHATGPT4 ja està desenvolupant software pel seu compte, d’una forma en part descontrolada i ves a saber on del món ho està fent i què està programant exactament? Serem capaços d’aturar-lo?

Jordi Bellvehí

Soci Rebled Bellvehí Advocats