“We sent aforetime Our Messengers with clear signs, and We sent down with them the Book and the Balance that mankind may uphold justice….” (57: 25)
Text introductori de la Constitució vigent des del 1989
República Islàmica de l’Iran
Recentment, i arran de certes inquietuds manifestades per part d’empreses i particulars, s’ha tingut l’oportunitat d’estudiar la perspectiva jurídica que actualment ocupa la República Islàmica de l’Iran en relació a les relacions comercials a nivell internacional, doncs ha estat anunciat a través de tots els mitjans la voluntat aperturista de l’actual govern liderat per l’Ayatolla [Títol de distinció donat a un clergue xiïta, la qual significa “senyal de Déu” (“senyal d’Al·là”)] (Aiatol·là) Hassan Rouhani, qui no ha quedat lliure de crítica pels que defensen amb més fervor les tesis proteccionistes de la Revolució de 1979.
Tal històrica situació, així com les seves conseqüències directes respecte als agents econòmics directament implicats, no ha passat desapercebuda, i resulta prou interessant traslladar en brevetat les claus jurídiques que emmarquen aquest nou context, principalment econòmic.
Context històric
D’entrada cal indicar que en aquest primer punt, de referència contextual, no es pretén fer una àmplia dissertació historicojurídica del país que ens ocupa, sinó més aviat unes breus i necessàries pinzellades de la seva evolució constitucional/jurídica, que permetran al lector entendre àgilment l’estat actual d’aquest, la rellevància que té l’aposta aperturista i, encara que sembli sorprenent, l’estreta relació mantinguda amb la tradició jurídica europea, especialment de caràcter francès.
La República Islàmica de l’Iran ha estat històricament un estat islàmic d’arrel xiïta [el Xiisme és la segona variant més important de la fe islàmica, basada també en els ensenyaments de l’Alcorà i en el missatge del profeta Muhammad, però només accepta com a guies religiosos els qui es consideren descendents de la família del Profeta (Ahl al-Bayt) a partir de la seva filla Fàtima az-Zahra i del seu cosí Alí ibn Abi-Tàlib.], des del moment en què aquesta es declarà religió oficial de l’estat (Segle XVI). Aquest fet ha marcat l’essència política, econòmica i jurídica de l’estat al llarg de la seva història més recent, la qual, a diferència del que es creu ha anat evolucionant pendularment amb occident. És a dir, al llarg d’aquests darrers segles principalment, el desenvolupament del país ha tingut moments de màxima aproximació al vell continent, i moments de màxima distància.
L’origen del dret modern iranià es troba fonamentat amb el que es coneix com a Xaria [ “Camí” o “Camí a seguir”], la qual esdevé el pilar bàsic que orienta totes les lleis, sempre sota els criteris i principis de la religió islàmica. No obstant això, i immersos en una reflexió jurídica, és important recordar que Iran també té precedents constitucionalistes de caràcter occidental els quals obliguen a fer una retrospecció que es remunta a l’any 1906.
L’origen constitucionalista iranià de 1906, fou resultat del moviment revolucionari conegut com a “la Revolució Constitucional Iraní” (o Persa) que propugnava una “Casa de justícia” com a necessària per limitar el que consideraven els il·limitats i contraproduents poders per la societat iraniana assumits pel Sah. Tal circumstància obligà a l’últim Sah [Sah és el títol que reben els monarques de l’Iran i significa rei] de la dinastia dels Qajar (Mozaffaredí Shah) a firmar l’ordre de creació de l’Assemblea Consultiva Islàmica, el més proper a la pretesa “Casa de Justícia”, la qual, en posterioritat, fou convertida en Assemblea de Consulta Nacional, que no tardà en constituir-se i aprovar el que fou la primera constitució “democràtica” del país.
El text es fonamentà en la Constitució de Bèlgica i amb la voluntat única d’instaurar per primer cop al país, el que es coneix com estat de dret amb una desdibuixada separació dels poders, sota una Monarquia Parlamentària, en la que l’Assemblea de Consulta Nacional assumia la representació del poble mentre l’executiu era liderat pel Sah.
Aquest primer text constitucional evolucionà significativament gràcies a les modernitzacions estructurals que s’estaven desenvolupant a països propers i pròxims com Turquia (de la mà de Mustafà Kemal Atatürk) així com l’interès estratègic d’estats com Alemanya i fins i tot Gran Bretanya (ambdós estats en període post i prebèlic). La renovació orgànica i jurídica de l’Iran va anar de la mà de la dinastia Pahlavi, successora dels Qajar, qui ocupà el títol de Sha després del cop d’estat de Reza Pahlaví (Reza Shah) el 1923. El nou cap d’estat, un cop situat com a líder de l’executiu, requerí els serveis d’importants juristes francesos per tal de modernitzar l’estructura jurídica de l’estat d’acord amb la Constitució i, en certa manera europeïtzar, així com secularitzar lleis de forta importància econòmica i comercial per assumir atractiu internacional. És en aquest procés que s’aprovà el Codi de comerç, el Codi Civil, la Llei de Societats i una significativa implantació d’un dret internacional Privat, com a més destacable de caràcter completament europeu.
La solidesa que prengué la primera constitució de l’Iran aprovada el 1906 i desplegada amb lleis de tradició francesa, fou tal que assolí la condició de Llei fonamental de l’Iran fins a la revolució dels Ayatollas el 1979, moment en què el Regne de l’Iran es convertí en una República Islàmica, regida de nou per una estructura jurídica fonamentada pels valors islàmics i una fèrria estructura oligarca, els quals es mantenen vigents en l’actualitat.
Malgrat la precedent afirmació, és evident que la globalització i la tendència internacional de tots els agents econòmics, ha creat la necessitat d’obrir l’Iran amb la voluntat de participar en el comerç internacional i del flux econòmic amb vocació transfronterera que actualment lidera l’economia mundial. Així ho perceben i ho reclamen els joves, els quals representen el 60% de la població nacional (menors de 30 anys) i en certa flexibilitat ho ha acollit el cap suprem de l’estat, l’Aiatolà Hasan Rohaní, mitjançant mesures de política aperturista com les produïdes arran de l’aixecament del bloqueig comercial. No es pot obviar però, que aquest acostament al món occidental també és una resposta a l’amnistia oferta per part dels Estats Units d’Amèrica i la Unió Europea en relació a les sancions imposades pel desenvolupament de programes nuclears executats fins aleshores.
La gran fotografia on s’anuncia la supressió de les sancions acompanyat d’una benvinguda a l’Iran mitjançant l’aixecament del bloqueig comercial, el qual té conseqüències des de l’àmbit econòmic però també des de la perspectiva jurídica.
En primer terme i segons dades facilitades per The Organization for Investment, Economic and Technical Assistance of Iran, amb l’aixecament del bloqueig comercial, l’economia iraniana creix a un ritme del 4,4%, superant en escreix les dades que es tenien abans de l’embargament. Tanmateix, el país està exportant 1.000 milions en béns no petrolífers, com a repunt econòmic més significatiu.
En un segon terme, en l’àmbit legislatiu, malgrat l’evident distància jurídica que pot separar l’Iran amb altres estats autoqualificats com occidentals, aquest no vol viure d’esquena al progrés que està comportant la globalització i pretén atraure inversions estrangeres i desenvolupar un estat, mitjançant una aposta jurídica que fins ara li mancava efectes pràctics.
És procedent analitzar ara, quins són els arguments jurídics que poden atreure a possibles tercers per a desenvolupar negocis a l’Iran.
El comerç Internacional i la República Islàmica de l’Iran
La perspectiva jurídica
Segons dades de l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Teheran [ICEX], el PIB iranià se situa en els 450.000 milions de dòlars, convertint-se així en la segona major economia de la regió MENA (Middle East and North Africa) després de la seva veïna l’Aràbia Saudita. A més, segons el Centre d’Estudis del Parlament de l’Iran [Library, Museum and Document Center of Iranian Parliament], el país compta amb el 7% de les reserves minerals del món amb un valor estimat de 650.000 milions de dòlars, un 9,1% de les reserves petrolieres i la major reserva de gas natural (el 15,9% del gas mundial).
Una economia puixant que, per traçar la continuïtat en aquesta dinàmica, ha requerit recuperar unes lleis que havien quedat relegades per una voluntat política proteccionista. És així com s’arriba a la reflexió jurídica que motiva les següents línies.Resulta important d’entrada, destacar la clau de volta que actualment sustenta l’estructura comercial a nivell internacional per convertir l’Iran en un estat suficientment atractiu per possibles inversors estrangers i dotar-lo d’un fort caràcter exportador. Aquesta peça és la Iran’s Foreign Investment Promotion and Protection Act (FIPPA), aprovada fa uns catorze anys amb el govern de Seyyed Mohammad Jatamí, junt amb les seves normatives de desplegament que, al cap i a la fi regulen sobre les facilitats i garanties que tenen els agents externs que desenvolupen activitats comercials amb l’Iran, així com els propis drets i obligacions legals respecte les relacions inversores en l’indicat estat.La FIPPA 2002 desplegada en reglaments successius, resulta essencial per donar sentit a l’aperturisme comercial desitjat, doncs suprimeix l’arcaica Llei d’Inversions Estrangeres del 1955 (Govern sota la Dinastia Pahlaví), i pretén fer més atractiu un país que disposa d’importants recursos naturals i petrolers, ocupa una posició estratègica en el Golf Pèrsic, i principalment, disposa d’una massa social caracteritzada per tenir una alta formació acadèmica (destacant-ne en especial la Universitat de Teheran), preparació professional i conseqüentment una garantia de creixement econòmic inqüestionable.És moment doncs d’analitzar els punts més referencials de la FIPPA 2002 així com de la seva normativa complementària que poden situar a l’interessat en el context més juridicopràctic de l’actual Iran, especialment des de la perspectiva de possible inversor o agent comercial:
Quota de participació estrangera en societats iranianes
A diferència d’altres estats amb tendència proteccionista, a la República Islàmica de l’Iran l’inversor estranger pot, teòricament, prendre el 100% del capital d’una empresa iraniana. En el Reglament de desenvolupament de la FIPPA de 9 de febrer de 2005, s’especifica que aquest percentatge ha de quedar determinat en funció dels efectes que té la inversió en el mercat domèstic, encara que obertament s’insisteix en la viabilitat d’inversions sense soci amb nacionalitat iraniana. Tanmateix, les societats unipersonals amb capital estranger a l’Iran són nul·les, fet que explica les limitacions burocràtiques si administratives imposades que, al cap i a la fi, impossibiliten aquest objectiu.
Per altra banda, la Llei de Maximització de la Capacitat Productiva i d’Enginyeria Local exigeix que tot projecte realitzat per una empresa pública tingui, en conjunt, un contingut de participació local superior al 51%.
Garanties respecte els capitals
Segons l’article 9 de la FIPPA, el capital estranger que es troba en circulació dins el país està completament garantit davant qualsevol nacionalització o expropiació, de la mateixa manera que davant qualsevol menyscapte respecte aquest. En aquest sentit l’estat s’obliga a oferir una compensació per restituir els possibles danys causats.
Per altra banda, i fent ús d’una important declaració d’intencions, l’estat iranià garanteix el rescabalament dels possibles danys soferts i resultants d’un possible canvi o modificació de lleis o reglaments governamentals sempre que comportin la prohibició o cessació d’acords financers aprovats en el marc de la FIPPA (article 17 de la FIPPA i l’article 26 dels reglament de desplegament).
Drets dels inversors estrangers
No discriminació.- Les inversions estrangeres gaudeixen dels mateixos drets, proteccions i garanties respecte les inversions nacionals (article 8 de la FIPPA).
Conversió de guanys.- La inversió estrangera i els seus guanys poden ser transferits en moneda o béns a l’estranger (articles 13-18 de la FIPPA).
Llibertat d’inversió.- No hi ha limitació inversora segons cap tipus de matèria, incloent la producció agrícola, industrial, transport, comunicacions i serveis, així com en els àmbits relacionats amb l’aigua, l’energia i el subministrament de gas.
Empara jurídica internacional.- Submissió als òrgans internacionals per a la resolució de conflictes relacionats amb les inversions a les autoritats internacionals (article 19 de la FIPPA) d’acord amb la Llei d’Arbitratge Comercial Internacional, la qual recull l’esperit estructural del model UNCITRAL.
Dret a la propietat.- Es pot obtenir la titularitat de les propietats a nom de l’empresa sempre i quan estiguin degudament registrades, de la mateixa manera que poden derivar-se de Joint Ventures (article 24 Reglament de desplegament).
Facilitats Administratives
Visats.- Es pot obtenir el visat com a inversor estranger, gerent o expert, així com pels membres de seva família i per un període de tres anys amb possibilitat de renovació pel mateix període (article 20 de la FIPPA i l’article 35 Reglament de desplegament).
Tipus d’Inversió.- L’elecció sobre el sistema d’inversió és lliure, ja sigui mitjançant la compra d’una mercantil, esdevenir soci o mitjançant la “Build-Operate-Transfer” (BOT) (article 3 de la FIPPA).
Auditoria.- L’inversor estranger ha vincular-se amb un Institut d’Auditoria reconegut per l’Associació dels Comptes Oficials de l’Iran amb la finalitat de substanciar els seus informes financers i anuals (articles 1, 22-23 del Reglament de desplegament).
Obligacions a tenir en compte:
Fiscalització de la Organization to the Foreign Investment Council.- Tots els tràmits d’accés al país a nivell mercantil han de passar pel que es coneix com a The Organization to the Foreign Investment Council (article 5 de la FIPPA) –d’ara endavant Organització-. Entre els tràmits més comuns i destacables que tota empresa ha de realitzar convé senyalar la identificació com a inversor estranger així com qualsevol canvi respecte el nom, l’adreça, forma jurídica o nacionalitat de l’inversor estranger o dels canvis de més del 30% en la seva propietat a l’Iran.·
Auditoria comptable.- La mateixa Organització haurà de conèixer el balanç econòmic de les transaccions realitzades així com la memòria econòmica degudament validada per l’institut d’Auditoria el qual ha d’estar certificada per l’Associació de Comptes Oficials de l’Iran.
Inversió inicial i registre.- L’inversor està obligat a portar una part del capital a l’Iran per posar en pràctica el projecte empresarial, el qual prèviament haurà estat aprovat per l’Organització qui haurà emès una llicència d’inversió.
Control de capitals.- Es requereix que l’inversor estranger per executar l’entrada del seu capital, incloent diners en efectiu i altres partides virtuals, ha de donar-ne el pertinent registre i certificat a l’Organització. Contràriament i de no procedir el registre de l’entrada de capital a l’Iran tals quantitats quedaran desprotegides per la FIPPA (Article 11 de la FIPPA i l’article 24 de Reglament de desplegament).
Altres referències a tenir en compte:
Crèdit. Els inversors estrangers poden subministrar una part del seu capital de fonts nacionals i internacionals com a préstecs, garantint específicament el reemborsament dels préstecs.
Tot tipus d capital. Els capitals estrangers poden entrar al país com a moneda en efectiu, maquinària i equips, matèries primeres, coneixements tècnics, i altres formes de propietat intel·lectual que seran promoguts i degudament protegits.
Exempcions fiscals.- El 80% dels ingressos obtinguts per les unitats de producció basades en l’explotació minera a zones de menor desenvolupament estarà exempta d’impostos durant 4 anys. Per altra banda aquesta exempció serà del 100% i durant 10 anys en el cas d’establir-se en les zones menys desenvolupades del país estaran exempts d’impostos.
Captació turística.- Els recintes turístics estan exempts de l’impost anual en un 50%.
Exportació.- El 100% dels ingressos generats per les indústries exportadores de béns industrials i agrícoles així com de tractament alimentari estan exempts d’impostos. Tanmateix, aquesta exempció serà del 50% en el cas d’exportació de mercaderies destinades a desenvolupar les exportacions no petrolieres.
Trànsit de mercaderies.- El 100% dels ingressos generats per l’exportació de les mercaderies en trànsit estan exempts d’impostos.
Conclusió
Malgrat que actualment la República Islàmica de l’Iran hagi iniciat un procés d’obertura a nivell mundial i faciliti la seva entrada en l’inevitable engranatge comercial internacional, aquest no pot suprimir de soca-arrel la tradició proteccionista que l’ha caracteritzats fins ara, i menys contradient els valors inspiradors de la llei suprema que marca les directrius polítiques nacionals. Això explica que gran part del teixit empresarial sigui i continuï caracteritzant-se per ser públic o d’alguna manera estigui controlat per organismes públics, limitant l’empresa privada a un percentatge reduït. L’Iran, no deixa de ser atractiva. Té importants elements estratègics i econòmics que han de despertar l’interès d’inversors, però en qualsevol cas, això no pot ser possible sense un teixit normatiu que protegeixi l’inversor. Aquest teixit, sota la matriu de la indicada FIPPA, pretén oferir seguretat, no obstant això queda lluny i potser descontextualitzada de les exigències comercials que requereixen els agents inversors. És per tant, una declaració d’intencions potser insuficient per l’inversor, però suficient per un estat que en cap cas vol considerar-se capitalista ni occidentalitzat, sinó que pretén mantenir el control de l’activitat econòmica nacional en benefici de l’autocomplaença de no perdre el que considera seu. En aquest sentit resulta procedent plantejar-se si l’Iran necessita del món o el món necessita tenir l’Iran al seu costat, d’aquesta manera potser s’entendrà la voluntat reformista que pot tenir aquest país islàmic.
Pere Vilà
Setembre 2016
Webgrafia utilitzada i consultada durant el mes de setembre del 2016:
http://www.investiniran.ir
http://president.ir
http://en.mfa.ir/
http://www.icex.es
http://arbitration.ir
http://en.parliran.ir
Bibliografia consultada:
Rajaee, Farhang (1985). valores islámicos y mundo Ver: Khomeyni sobre el Hombre, el Estado y la política internacional. XIII (PDF). University Press of America.
José María Viñals Camallonga i José Luis Iriarte Ángel (2016). La influencia de la Rule of Law en Irán LUPICINIO INTERNATIONAL LAW FIRM i UNIVERSIDAD PÚBLICA DE NAVARRA
]]>
