(Article publicat dimarts, 10 de setembre al Diari de Girona)
Recentment llegia una notícia d’un restaurant on els cambrers eren robots. Ahir m’assabentava que ja hi ha un hotel on està tot automatitzat i on també t’atenen només robots. Inevitablement m’han vingut al cap imatges de pel·lícules com Terminator o de Jo, Robot, o d’altres sèries de Netflix, ara tan de moda.
A part del debat més humanista –de fet els robots substitueixen en la majoria d’ocasions els humans, cosa que sembla que no ajudi gaire a pal·liar l’atur que es pateix al món–, ha sorgit també un altre debat en el món del Dret. Si es va poder gravar el sol (vull dir l’energia solar, ja m’enteneu), per què no gravar els robots?
D’això tracta precisament l’última publicació de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), que es pregunta per què s’haurien de gravar els robots, com s’hauria de fer, i quines conseqüències tindria. Una primera reflexió fa referència al salari. A un treballador humà se li paga un salari, que és objecte de tributació. Com que en teoria a un treballador robot no se li paga salari, es podria gravar un robot mitjançant un impost sobre l’hipotètic salari que una persona humana cobraria si realitzés la mateixa feina que un robot?
Realment a mi em fa basarda pensar-hi, però lluny del que semblaria fruit de la ciència ficció o una ximpleria, sembla que la cosa va de debò, i està essent examinada i analitzada pels sistemes impositius d’alguns països. El que està clar és que si cada vegada hi ha més robots que substitueixen els humans, això farà que l’atur augmenti, i a la vegada que es recaptin menys impostos, per tant seria viable gravar els robots per compensar aquesta baixada de recaptació.
Una altra de les consideracions que s’assenyalen a l’informe de l’IEB és que la robotització provocarà un augment de les desigualtats salarials entre treballadors qualificats i no qualificats (entenc que en situacions de no automatització total). En aquest sentit, gravar els robots pot ajudar a compensar o reduir aquestes desigualtats.
Com en tot sistema tributari, s’haurà de definir el fet imposable i el subjecte passiu, determinant prèviament què s’entén per robot i fins a quin grau d’autonomia es considera subjecte a tributació, i en què consisteix aquesta tributació (valor del robot, comparativa salarial versus humans, salari hipotètic substitutiu…).
Algun autor apunta que els robots tinguin la seva pròpia personalitat jurídica (com la tenen les societats), i, així, des d’un punt de vista jurídic tinguin també capacitat fiscal. Però és clar, les societats, a dia d’avui, poden està constituïdes per una altra societat, però al final de tot sempre trobarem una persona física. Fins i tot poden estar constituïdes per una sola persona física. Però qui hi ha darrere del robot? Es pot diferenciar la pròpia personalitat jurídica del robot de la personalitat jurídica del seu creador o titular? I si no paga? Pot cometre un delicte fiscal?
No vull ni imaginar què pensaria el gran Josep Pla sobre totes aquestes qüestions. Jo espero ja no veure res de tot això, però quan algú ho comença a estudiar malament rai, i si és per cobrar més impostos, tot s’hi val.
Jo, francament, només penso en l’última conversa que vaig tenir amb el cambrer del «xiringuito» de la platja d’aquest estiu, quelcom inimaginable si el cambrer hagués estat un robot, i que òbviament no penso reproduir en aquestes quatre ratlles. No vull ni pensar-hi. I que bons, aquells sonsos i aquell vi blanc…
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2014 Litigation
Advocat a Rebled Advocats
