De ben jove, el meu pare i els meus germans em vam inculcar l’estima per la natura. L’amistat amb en Jordi Sargatal, el salvador i protector dels Aiguamolls de l’Empordà, va fer créixer aquesta llavor, que he intentat transmetre als meus fills i als meus amics i coneguts, a qui a vegades els dono la «tabarra» amb el tema dels ocells i el seu nom científic. Les visites als Aiguamolls de l’Empordà ens van portar a fer-nos membres de l’Associació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (APNAE), on vaig viure una època daurada de sortides naturalistes i de viatges que recordo molt gratament.
Una d’aquestes sortides va ser a Doñana, sens dubte la zona humida més important de la Península. Recordo que em va impressionar molt. En aquella època havia fet molts viatges per tot el món amb la natura com a protagonista, però Doñana em va impactar especialment, en el sentit que no hauria pensat mai que això ho tinguéssim aquí mateix. La riquesa i la bellesa de Doñana és impressionant, i no deixa indiferent ningú.
Precisament per això m’ha sobtat molt la notícia que la Comissió Europea ha decidit portar Espanya davant del Tribunal de Justícia de la UE per no haver pres les mesures adequades per protegir les masses d’aigua subterrània que alimenten Doñana, infringint amb això las directives sobre l’aigua i de protecció de la natura. Doñana és una de les zones humides més grans i importants d’Europa, amb una gran diversitat d’ecosistemes, amb una flora i fauna extraordinàries, que inclou espècies en greu perill d’extinció com l’àguila imperial, el linx ibèric o la tortuga mora. A més, forma part de la ruta migratòria que milions d’aus emprenen cada any, i que sovint fan una paradeta als aiguamolls de l’Empordà, al delta del Llobregat i al delta de l’Ebre, pel nostre delit.
Doñana s’alimenta principalment de les aigües superficials del riu Guadalquivir i de les aigües subterrànies. El desviament de grans masses d’aigua tant per l’agricultura com pel turisme local ha degradat la capa freàtica del seu principal aqüífer, cosa que ha degradat el parc i ha aguditzat la seva vulnerabilitat, fet que incompleix així tant la Directiva marc sobre l’aigua com la Directiva sobre hàbitats, entre d’altres.
Si Doñana és un dels tresors més preuats de la península Ibèrica, no vull pensar què pot estar passant amb la resta d’espais protegits que tenen menys protecció normativa.
Sento vergonya que això pugui passar al país on visc i en una zona verdaderament extraordinària que té la màxima protecció mediambiental com a parc nacional. Si Doñana és un dels tresors més preuats de la península Ibèrica, no vull pensar què pot estar passant amb la resta d’espais protegits que tenen menys protecció normativa. Un dictamen de la Comissió ja va advertir l’any 2016 d’aquesta situació les autoritats espanyoles, que no han fet absolutament res, cosa que ha provocat que ara ens portin als Tribunals.
Doñana forma part de la Xarxa Natura 2000, la xarxa d’espais naturals protegits de la UE, que inclou les zones d’especial protecció (hàbitats) i les zones de protecció especial de les aus. La Directiva marc sobre l’aigua, de l’any 2000, estableix que les aigües europees són un patrimoni que ha de protegir-se i defensar-se per part dels Estats membres. Els ecosistemes aquàtics vulnerables, com en el cas de Doñana, requereixen una acurada protecció, ja que el seu equilibri depèn de la qualitat de les seves aigües subterrànies. És un patrimoni col·lectiu dels europeus i de tot el món, que mereix la màxima protecció. La infracció d’aquesta normativa no només pot comportar infraccions de naturalesa administrativa, sinó també penal.
El Codi Penal, en el seu article 329, castiga el delicte anomenat de prevaricació mediambiental, a «l’autoritat o funcionari públic que, sabent-ho, hagi emès informe favorable sobre la concessió de llicències manifestament il·legals que autoritzin el funcionament de les indústries o activitats contaminants a què es refereixen els articles anteriors, o que amb motiu de les seves inspeccions hagi silenciat la infracció de lleis o disposicions normatives de caràcter general que les regulin, o que hagi omès la realització d’inspeccions de caràcter obligatori, ha de ser castigat amb la pena que estableix l’article 404 d’aquest Codi i, a més, amb la de presó de sis mesos a tres anys i la de multa de vuit a vint-i-quatre mesos».
I l’article 330 «el qui, en un espai natural protegit, danyi greument algun dels elements que hagin servit per qualificar-lo, incorre en la pena de presó d’un a quatre anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos».
Veurem què hi diu el Tribunal de la UE.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2014 Litigation
Advocat a Rebled Advocats
