Article publicat el dimecres, 24 de desembre, al Diari de Girona
Ja veurem què passa amb el projecte de llei orgànica per reformar totalment la llei d’enjudiciament criminal del 1882. No deixa de ser curiós que, després de més de 15 anys d’avantprojectes i debats, el projecte s’aprova en un dels moments més convulsos a tots els nivells: a nivell polític (difícilment es podrà aprovar aquest projecte amb les majories que es requereixen), a nivell judicial (la condemna al fiscal general de l’Estat no és la millor bandera pel canvi en la instrucció que es proposa), i a nivell administratiu (desgraciadament, els Jutjats es troben en un dels pitjors moments pel que fa a recursos materials, personals i d’organització).
Com ja vaig comentar en un anterior article, la principal novetat de la nova llei és que la fase d’investigació o fase d’instrucció es vol que sigui dirigida pels fiscals i no pas pels jutges, com ha estat fins ara, desapareixent per tant el tradicional jutge d’instrucció, que és substituït pel jutge de garanties. Però a part d’aquest important canvi, la reforma és molt àmplia (més de mil articles). Integrarà el procediment per Jurat, que ha estat regulat en una llei a part, i també comportarà una profunda reforma de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal.
Si fins ara teníem al jutge d’instrucció i al jutge penal o d’enjudiciament, ara parlarem del jutge de garanties (durant la fase d’investigació), el jutge de l’audiència preliminar (que decidirà la continuació o arxivament del tema) i el jutge o tribunal enjudiciador. Amb això es pretén garantir la separació estricta de qui investiga, qui controla la investigació, qui decideix continuar el procediment cap a judici, i qui finalment enjudicia.
La nova llei reforça els drets de les víctimes, i inclou mecanismes específics per evitar la victimització secundària, reduint al mínim imprescindible el nombre de declaracions de la víctima, es reforcen també les mesures de protecció a les víctimes especialment vulnerables, i es desenvolupa la justícia restaurativa, oferint espais de reparació i mediació entre víctima i victimari.
També es reforma la institució de l’acusació popular, que no s’ha de confondre amb l’acusació particular (víctima o perjudicat). La Constitució reconeix l’acció popular com a forma de participació ciutadana en l’Administració de Justícia, però ara amb la reforma es limita precisament per evitar la seva instrumentalització i abús, excloent del seu exercici a les persones jurídiques públiques, els partits polítics, els sindicats i les associacions dependents d’aquests i limitant també els delictes en què es permet aquesta acció.
Per últim, es reforcen les mesures d’investigació tecnològica i prova digital, com són la interceptació de comunicacions telefòniques i telemàtiques, la captació i gravació de comunicacions orals mitjançant dispositius electrònics, de seguiment i localització, el registre de dispositius d’emmagatzematge massiu de dades, i mesures d’assegurament de dades electròniques.
Es vol que el projecte, un cop aprovat, entri en vigor l’1 de gener de 2028. Ho veig complicat. Veurem què passa en el tràmit parlamentari, però tal com està el pati, no fa pinta que s’aprovi gaire aviat. Ja veurem. Bones festes.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2020 Litigation
Advocat a Rebled Bellvehí Advocats
