No és pas cap secret. Els jutjats es troben absolutament saturats. Fa molts anys que no s’està invertint en mitjans i en millores, i ha arribat el moment en què tothom ho ha normalitzat. I no pot ser. Educació, Sanitat i sobretot Justícia han estat sempre oblidades en els pressuposts dels governants. I les reformes que han volgut aprovar-se només han servit per fer una rentada de cara que no ha anat acompanyada de mitjans humans ni econòmics.
Fa molt de temps que s’ha deixat morir l’Administració de Justícia. Canviar el nom dels jutjats, marejar el personal dels mateixos sense formar-los, impedir que puguin entrar més temes al jutjat potenciant els mètodes alternatius de resolució de conflicte, no serveix de res si no va acompanyat dels recursos pertinents. Si almenys les últimes mesures que han estat aprovades servissin perquè quan un assumpte entri al jutjat pugui anar més lleuger benvingut sigui; però la realitat és una altra, el que troben cada dia.
Fa més de deu anys publicava un article al Diari de Girona on parlava del drama de l’execució. No pot ser que les sentències no s’executin o que ho facin tard i malament. De fet fa deu anys plantejava la possibilitat que no fos l’Administració de Justícia la que executés les seves sentències, sinó que aquestes, un cop fermes, fossin executades per l’Agència Tributària com si es tractés d’un crèdit a favor de l’administració i que aquesta cobrés una taxa per fer aquesta tasca d’execució. Estic convençut que molta gent estaria d’acord si això realment ajuda a descongestionar els jutjats i a agilitzar el cobrament dels imports fixats a les sentències. Això és perquè sovint la gent oblida que l’execució de les sentències és també un dret reconegut constitucionalment, tan important o més com obtenir la pròpia sentència.
Us poso un exemple recent. Procediment civil de 2010. Es guanya en primera i segona instància. Es demana l’execució el 2015. Recentment, és a dir, aquest any 2025, hem aconseguit cobrar l’import fixat a la sentència, quan en principi l’executat disposava de béns. 5 anys de procediment declaratiu i el doble, 10 anys, per cobrar. Total 15 anys. Explica-li al client. No pot ser. De cap de les maneres.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2020 Litigation
Advocat a Rebled Bellvehí Advocats
