- 1. Objectiu de la norma
Segons el Govern, aquesta reforma del sistema de formació per a l’ocupació pretén millorar la qualitat dels cursos per a l’accés a llocs de treball més qualificats i dotar al sistema de major transparència per evitar nous casos de frau en aquest àmbit, per a això aparta a sindicats i patronal de la gestió directa, que s’obre a la lliure concurrència. El text pretén també donar resposta a les febleses de l’actual sistema de formació professional, com la deficient coordinació del conjunt del sistema; la falta d’una planificació estratègica de la formació professional per a l’ocupació; la seva escassa vinculació amb la realitat del teixit productiu, especialment la formació de demanda dirigida a la PIME; la no disponibilitat d’un sistema d’informació integrat; la falta de l’avaluació del seu impacte; i una definició poc eficient del paper dels agents implicats en el sistema.
- 2. Estructura i contingut de la norma
Disposicions generals (articles 1 a 3)
Descriu l’objecte de la norma i estableix, juntament amb les finalitats del sistema de formació professional per a l’ocupació, que aquest serà aplicable en tot el territori nacional i respondrà a una acció coordinada, col·laborativa i cooperativa entre les Administracions públiques competents i els altres agents que intervenen en el mateix, respectant el marc de distribució de competències. L’article 3 recull els principis inspiradors del sistema, entre els quals destaca el paper protagonista de la negociació col·lectiva i del diàleg social. Aquest nou marc legal exigeix, així mateix, la modificació de l’article 26 de la Llei 56/2003, de 16 de desembre, d’Ocupació, per establir les línies generals del nou model de formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral, la qual cosa es duu a terme en la disposició final quarta.
Planificació i finançament de la formació professional per a l’ocupació (articles 4 a 7)
Introdueix un sistema d’observació i prospecció del mercat de treball, per detectar els canvis en les demandes de qualificació i competències del teixit productiu. L’article 5 preveu l’elaboració, amb la participació de les comunitats autònomes, les organitzacions empresarials i sindicals i les organitzacions representatives dels treballadors autònoms i de l’economia social, d’un escenari estratègic plurianual de programació de tota la formació que s’imparteixi en el sistema, incloent una projecció plurianual estimativa del finançament públic per atendre les necessitats formatives reals de les empreses i els treballadors.
L’article 6 introdueix com a norma general per a la gestió dels fons destinats a finançar les programacions formatives de les diferents Administracions públiques, la concurrència competitiva oberta a tots els proveïdors de formació acreditats i/o inscrits.
Així mateix, l’article 6 recull la possibilitat que les administracions públiques, en els seus respectius àmbits competencials, puguin articular un «xec formació» per a treballadors aturats amb l’objecte de proporcionar-los la formació que necessiten.
L’article 7 desenvolupa el règim de concessió i justificació de subvencions, o altres formes de finançament, a través de mòduls, una vegada identificats els preus de mercat de les diferents especialitats formatives.
Programació i execució de la formació (articles 8 a 16)
Recull un nou enfocament de les iniciatives de formació professional per a l’ocupació, situant a les pròpies empreses i als treballadors al centre del sistema. En el nou model totes les empreses participaran en alguna mesura amb els seus propis recursos en el finançament de la formació dels seus treballadors. L’article 10 preveu que les diferents Administracions, en els seus respectius àmbits competencials i en el no previst en l’àmbit de l’empresa, completaran l’oferta formativa amb la seva pròpia programació per als treballadors ocupats, en la qual les organitzacions empresarials i sindicals deixaran de ser titulars de plans de formació, si bé participaran en el seu disseny, programació i difusió. L’article 11 preveu que les Administracions competents també programaran formació per als treballadors aturats, pel que els serveis públics d’ocupació hauran d’identificar els perfils i els itineraris individuals i personalitzats d’ocupació dels beneficiaris, conforme a les novetats introduïdes per l’Estratègia Espanyola d’Activació per a l’Ocupació.
En totes les iniciatives esmentades, es potencia la formació online enfront de la formació a distància tradicional, que se suprimeix, de forma coherent amb l’evolució de les noves tecnologies i les garanties que ofereixen d’abast i qualitat de la formació. Les entitats de formació acreditades i/o registrades, tant públiques com a privades, a més del seu paper de proveïdors de formació, seran corresponsables en el seguiment de l’aprenentatge i la seva avaluació.
Entre les entitats que podran impartir formació per a l’ocupació estan incloses les empreses que desenvolupin accions formatives per als seus propis treballadors, així com per a treballadors del seu grup o xarxa empresarial, o per a aturats, bé amb compromís de contractació o un altre acord amb els Serveis Públics d’Ocupació. Per a això, podran utilitzar els seus propis mitjans o recórrer a la seva contractació, sempre que siguin adequats per a aquesta fi.
Control de la formació i règim sancionador (articles 17 a 19)
Recull les noves previsions relacionades amb el control de la formació i el règim sancionador, amb l’objectiu de garantir el principi de tolerància zero contra el frau en la gestió dels fons de formació professional per a l’ocupació.
Sistemes d’informació, avaluació i qualitat (articles 20 a 22)
Regula la implantació d’un sistema integrat d’informació que garanteixi la traçabilitat de les accions formatives i la comparabilitat, la coherència i l’actualització permanent de tota la informació sobre formació professional per a l’ocupació que es dugui a terme en els diferents àmbits competencials.
Aquest sistema integrat permetrà desenvolupar tres instruments clau de difusió, garantia de qualitat i transparència per al sistema al fet que fa referència l’article 20: el Compte de Formació, que acompanyarà al treballador al llarg de la seva carrera professional a fi d’acreditar el seu historial formatiu i d’orientar l’oferta formativa a l’increment del seu empleabilitat; el Catàleg d’Especialitats Formatives, que serà referent comuna de tota l’oferta formativa que es programi per als treballadors ocupats i aturats i serà objecte d’actualització permanent; i el Registre Estatal d’Entitats de Formació, de caràcter públic, al que s’incorporaran els resultats de les auditories o controls de qualitat que es realitzin a aquestes entitats.
L’èmfasi de l’avaluació se situa en la qualitat i l’impacte real de la formació, en termes de millora en l’acompliment en el lloc de treball o d’inserció dels treballadors.
Governanza del sistema (articles 23 a 26)
Defineix un nou paper per als diferents agents i òrgans que intervenen al govern del sistema, mitjançant la transformació dels esmentats òrgans de govern i, en particular, de la Fundació Tripartida per a la Formació en l’Ocupació en els quals la representació de l’Administració General de l’Estat haurà de ser majoritària.
El paper dels agents socials en el sistema és objecte de modificacions de calat: s’impulsa el seu lideratge i el protagonisme de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives en el disseny estratègic, a la planificació, programació, difusió, control, seguiment i avaluació de la formació professional per a l’ocupació, especialment en la dirigida als treballadors ocupats, a fi de fer el millor aprofitament possible de l’experiència i coneixement que pot aportar la seva proximitat al teixit productiu mitjançant una contribució que representarà, de fet, una de les grans fortaleses del nou sistema de formació professional per a l’ocupació, al mateix temps que es promouen diferents espais i formes de participació i col·laboració d’altres agents socials.
Els agents socials deixen de participar en la gestió de fons i en la impartició de la formació com ho feien fins avui, deixant aquest paper a les entitats que imparteixen formació professional i que desenvoluparan aquesta tasca en un nou entorn més competitiu.
Entrada en vigor
La present llei entrarà en vigor l’endemà al de la seva publicació, excepte l’establert en els articles 9.4 (disponibilitat d’un “crèdit de formació” per al finançament de la formació programada per les empreses, dependent de la LPGE de cada any) i 14.1 (modalitats d’impartició de la formació, que produirà efectes a partir de l’1 de gener de 2016).
]]>
