(Article publicat dilluns, 6 de març al Diari de Girona)

El passat 22 de febrer, el DOGC publicava l’anunciada Llei 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè. Amb aquesta llei es culmina el procés de codificació de la legislació civil catalana, que s´inicià l´any 2002 amb la publicació del Llibrer Primer, i que acaba amb la substitució de la vella –i per mi estimada– Compilació del Dret Civil de Catalunya de 1984, de la qual només quedaven uns pocs articles encara vigents. El Codi ens ha anat arribant per fascicles col·leccionables i de manera desordenada: al desembre del 2002 es publica el Llibre Primer (sota el títol de Primera Llei del Codi Civil de Catalunya); el maig del 2006 es publica el Llibre Cinquè (relatiu als drets reals); l´abril de 2008 es publica el Llibre Tercer (relatiu a les persones jurídiques); el juliol del mateix 2008 es publica el Llibre Quart (relatiu a les successions); i finalment el juliol de 2010 es publica el Llibre Segon (relatiu a la persona i la família). El nou llibre del Codi Civil de Catalu­nya se centra en les obligacions i els contractes, i es divideix en tres títols: Disposicions generals; Fonts contractuals (on es regulen diferents tipus de contractes); i Fonts no contractuals. Important destacar que la llei no entrarà en vigor fins al dia 1 de gener de 2018, amb tres petites excepcions, que entren en vigor l’1 de març d’aquest any, però que no afecten el contingut del nou llibre sinó només aspectes concrets dels altres i que ara no venen al cas. Sens dubte, i dins les fonts contractuals, destaca la nova regulació que es fa del contracte de compravenda, de la qual es fa un enfocament més modern, tenint en compte que la regulació general fins ara venia donada pel Codi Civil espanyol de 1889 i pel Codi de Comerç espanyol de 1885. Així, la nova regulació té en compte la normativa en matèria de compravenda internacional de mercaderies així com de la venda a terminis de béns mobles, emmarcant-se dins el procés de construcció del dret privat europeu de contractes, tot incorporant les directives comunitàries sobre venda garanties de béns de consum i drets dels consumidors. De fet la norma el que fa és integrar en una única regulació tant la compravenda general com la compravenda de consum. Dintre de les novetats, destacar la possible consideració d´una persona jurídica com a consumidor; la regulació del deure d’informació per incrementar la transparència contractual; la conformitat amb allò adquirit contractualment; els nous terminis per reclamar la no conformitat i la resolució; la regulació de l´avantatge injust per evitar situacions d’abusos; i alguna altra especialitat en matèria de compravenda immobiliària; aspectes, tots ells, que tractaré de manera més detallada en un pròxim article. Dins dels contractes amb finalitat transmissora, la nova norma també regula el contracte de permuta i el de cessió de finca o d’aprofitament urbanístic a canvi de construcció futura. I dins els contractes sobre activitat aliena, destaca la regulació del mandat (amb especial referència a l’autocontractació i el conflicte d’interessos, i al doble mandat); i de la gestió d’afers aliens sense mandat. La llei incorpora també la normativa en matèria de contractes de conreu (anterior Llei 1/2008 de 20 de febrer), regulant l’arrendament rústic, la parceria i la masoveria, el nou contracte de gestió del territori (que potencia la conservació de la biodiversitat, el patrimoni natural, cultural i paisatgístic, així com la gestió sostenible dels recursos naturals), i el contracte d’arrendament per a pastures. Dins els contractes aleatoris es regula el violari (renda vitalícia) i el nou contracte d´aliments. I dins dels contractes de cooperació en l´explotació ramadera, el contracte d´integració. Per últim, dins els contractes de finançament i garantia, es regula el censal. Quant al règim jurídic aplicable, la nova llei serà d’aplicació als contractes signats a partir de la seva entrada en vigor (1 de gener de 2018), de tal manera que cada contracte es regirà per les disposicions vigents en el moment del seu atorgament, cosa que provocarà una dualitat del règim jurídic que ben segur portarà algun o altre maldecap. Antoni Pérez De-Gregorio i Capella Client Choice Awards 2014 Litigation Advocat a Rebled Advocats

]]>