(Article publicat dimarts, 5 de juliol al Diari de Girona)
Feta la llei feta la trampa. No sé si és la millor manera de començar aquest article però és sens dubte la sensació que tenim molts dels professionals del dret amb aquest tema de la pròrroga de la instrucció penal.
Hi ha hagut molta polèmica en relació amb aquesta qüestió, ja que el passat dia 6 de juny semblava que s’acabava el món ja que s’havien de revisar totes les causes penals en instrucció per demanar i decidir la pròrroga de la mateixa. Això ha fet aflorar velles disputes entre jutges i fiscals, que també han embolicat els actuals lletrats de l’administració de justícia (abans anomenats secretaris judicials), i ha deixat entreveure algunes de les carències que segueixen patint els nostres jutjats i tribunals (falta de mitjans i recursos informàtics…).
La Llei 41/2015 de 5 d’octubre va modificar la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECRIM) per establir una limitació en el temps d’instrucció de les causes penals. Concretament, l’article 324 LECRIM assenyala que les diligències d’instrucció es practicaran dintre d’un període màxim de sis mesos. Aquesta és, però, la regla general, que sol venir acompanyada de les seves excepcions.
No deixa de sorprendre l’exposició de motius de la reforma legal, que qualifica la mesura de “cierta medida de fácil implantación”, que “permite evitar dilaciones innecesarias”, clar reflex del poc o nul coneixement que tenen els legisladors de la realitat, necessitats, i pràctica diària dels nostres jutjats i tribunals.
Però com dèiem, aquesta regla general ve acompanyada efectivament d’una sèrie d’excepcions, que passen per declarar la instrucció com a complexa. I quan passarà això? Doncs quan per circumstàncies sobrevingudes a la investigació, aquesta no pugui raonablement acabar-se dins el termini dels sis mesos fixat. El que s’ha d’entendre com a “circumstàncies sobrevingudes” això no ho aclareix la llei, deixant una porta massa oberta a la interpretació.
- El que sí diu la llei és quan s’entendrà complexa en tot cas una investigació, i que serà quan (citem textualment): “a) recaigui sobre grups o organitzacions criminals, b) tingui per objecte nombrosos fets punibles, c) involucri gran quantitat d’investigats o víctimes, d) exigeixi la realització de perícies o de col·laboracions recollides per l’òrgan judicial que impliquin l’examen d’abundant documentació o complicades anàlisis, e) impliqui la realització d’actuacions a l’estranger, f) necessiti de la revisió de la gestió de persones jurídic-privades o públiques, o g) es tracti d’un delicte de terrorisme.”
Fora d’aquests supòsits taxats, per poder acordar la pròrroga de la instrucció, s’haurà de justificar molt bé quines “circums?tàncies sobrevingudes” poden justificar aquesta decisió, ja que si no passarà el que us comentava al principi: feta la llei, feta la trampa (que és una mica el que ha passat).
La llei, com hem dit, portava un dard enverinat: la reforma no només seria d’aplicació a les causes noves d’ara en endavant, sinó que amb efecte retroactiu s’aplicaria a totes les causes en curs, el que ha obligat a la revisió per part de la fiscalia de -hem de suposar- totes i cadascuna de les causes existents als nostres jutjats.
Això ha provocat que aquesta revisió no hagi estat tot el curosa que hauria estat desitjable, tenint en compte el volum que això ha representat i la falta d’agilitat i de mitjans que de manera endèmica afecta a l’administració de justícia; com se sol dir, amb tots els respectes i amb l’únic ànim de defensa.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella Client Choice Awards 2014 Litigation Advocat a Rebled Advocats
]]>
