(Article publicat dilluns, 19 de març al Diari de Girona)
Com explicàvem ara fa un any més o menys al Diari de Girona, la Llei 41/2015 de 5 d’octubre va modificar la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECRIM) per establir una limitació en el temps d’instrucció de les causes penals. Concretament, l’article 324 LECRIM assenyala que les diligències d’instrucció es practicaran dintre d’un període màxim de sis mesos. Amb això es volia principalment evitar les anomenades «dilacions indegudes», que han acabat convertint-se en la tònica general dels processos penals.
Aquesta regla general té como a excepció la possibilitat de declarar la pròrroga de la instrucció si es considera la investigació com a complexa, essent llavors el termini de la instrucció de 18 mesos. Fins i tot, encara més excepcionalment, podran acordar-se noves pròrrogues per finalitzar la instrucció, a petició del Ministeri Fiscal o de les altres parts personades.
Que la reforma no ha funcionat i ha comportat més problemes que no pas solucions, no és pas cap secret.
La prova més evident és que són els mateixos jutges i fiscals qui a dia d’avui reclamen unànimement que es deixi sense efecte aquesta limitació, amenaçant fins i tot de fer vaga si no es donen solucions immediates als problemes d’infraestructures, carències i mancances de mitjans materials i personals, malalties quasi endèmiques de l’Administració de Justícia.
Tampoc seria just dir que no s’ha avançat gens.
Tenint en compte que el termini que assenyalava la norma abans de la reforma era d’un mes (que no rigui ningú), ara parlar de sis mesos de termini ordinari, no deixa de ser un avenç. Ara bé, si no es pot complir cap d’aquests terminis tampoc té gaire importància que es fixi un termini o un altre si ja se sap d’entrada que és materialment impossible d’atendre.
A la pregunta de què passa si transcorre el termini fixat per la llei sense que s’hagi acabat la instrucció i sense que s’hagi dictat la resolució de continuació del procediment o el seu sobreseïment, la resposta, llei a la mà, semblava senzilla: ja no es podran practicar diligències d’investigació, a excepció de les que ja estiguessin acordades i pendents de rebre’s o unir-se al procediment. Això significa que el jutge haurà de determinar si amb les diligències practicades es mantenen els indicis racionals de criminalitat que van donar lloc a la incoació del procediment i per tant el procediment ha de continuar fins a la fase d’enjudiciament; però sobretot significa que les parts acusadores (Ministeri Fiscal i acusacions particular i popular) hauran de valorar si poden tirar endavant amb els seus escrits d’acusació amb el material que consti en el procediment i sense poder disposar de tot el material probatori que hagués estat possible o desitjable, fet que podria comportar un augment de les conegudes com «penes de banqueta».
La pràctica ens ha mostrat com la resposta a aquella pregunta no era tan senzilla.
Així, més enllà de les opinions doctrinals que s’han anat succeint en el terreny teòric (totes respectables), a nivell pràctic les Seccions Penals de l’Audiència Provincial de Barcelona, en un acord del ple no jurisdiccional, i per unanimitat, van acordar amb data 20 d’octubre de 2017, que les diligències d’investigació acordades fora de termini no podran fonamentar la resolució judicial de continuació de procediment i menys encara la interlocutòria d’apertura del judici oral (és a dir, obrir la fase d’enjudiciament).
El Tribunal Suprem, en una sentència de 22 de juny de 2017, es decanta clarament per la naturalesa preclusiva d’aquests terminis. Però no són poques les Audiències Provincials que han mantingut criteris clarament contraris, qualificant aquests terminis com a impropis o fins i tot orientatius.
Coincideixo amb molts autors que assenyalen que tant de rebombori per acabar parlant de terminis orientatius, no tindria gaire sentit. Segurament la llei no és això el que pretenia. Però ja se sap, quan no es fan bé les coses… o com ja vaig dir el seu dia: feta la llei, feta la trampa.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella Client Choice Awards 2014 Litigation Advocat a Rebled Advocats]]>
