(Article publicat dimecres, 15 de març al Diari de Girona)
L’any 2010 es va introduir la responsabilitat penal de les persones jurídiques en el Codi Penal, i posteriorment la reforma de 2015, va acabar de perfilar i matisar la necessitat de disposar d’un Pla de Prevenció de delictes, també anomenat «Corporate Compliance». Aquesta reforma s’emmarca dins les noves obligacions de les empreses, que com ja havíem dit en algun article anterior, han suposat passar de la responsabilitat social corporativa al compromís corporatiu basat en la cultura ètica empresarial, i és que els programes de prevenció de delictes han de ser fidel reflex d’aquest compromís corporatiu per evitar conductes criminals de manera específica, i de compliment de les normes en general.
Per tant, és important remarcar en aquest sentit la necessitat inexcusable de totes les empreses de disposar d’un programa de prevenció de delictes, també per a les empreses de reduïda dimensió, que també hauran d’acreditar aquest compromís ètic de manera raonablement adaptada a les menors exigències que les mateixes tenen en matèria comptable, mercantil i fiscal. La falta d’implementació del programa de Compliance pot comportar la responsabilitat penal i directa de la societat, amb independència de la persona física autora del delicte, que pot ser un administrador, un directiu i fins i tot un empleat o subordinat. La responsabilitat de l’empresa, en aquests casos, s’està aplicant amb cert automatisme (l’última que he llegit, una sentència de l’Audiència Provincial de Saragossa que condemna una societat a una multa de 80.000 euros per un delicte d’estafa processal), si bé encara no podem dir que hi hagi una jurisprudència consolidada. Ara bé, les sentències es van succeint i es va declarant la responsabilitat de la societat pel sol fet de no tenir aquest programa de Compliance. Però aquesta responsabilitat podríem dir és de cares enfora. Què passa de portes endins? Els administradors de les societats tenen el deure legal d’actuar amb diligència i lleialtat en l’exercici del seu càrrec, el que inclou prendre les mesures precises i adequades per la bona direcció i control de la societat, el que inclouria, lògicament, la implementació del programa de Compliance. L’omissió en el compliment d’aquest deure per part dels administradors de la societat, pot comportar com hem dit, que la societat acabi essent condemnada per un delicte penal a una pena que pot anar des d’una multa fins a la més greu de dissolució. Aquesta omissió es pot entendre com un incompliment per part dels administradors del seu deure de diligència en l’exercici del seu càrrec, cosa que els podria fer incórrer en responsabilitat davant dels socis i creditors de la societat que s’hagin vist perjudicats. Òbviament per analitzar la negligència de l’administrador en la seva actuació –o més ben dit en la seva «no» actuació–, s’haurà de veure el mapa de riscos de l’empresa, però clar, si aquest mapa de riscos no s’ha fet, perquè ni tan sols s’ha iniciat el programa de Compliance, difícilment l’administrador podrà justificar que ha actuat amb la diligència deguda i exigida per raó del seu càrrec. Antoni Pérez De-Gregorio i Capella Client Choice Awards 2014 Litigation Advocat a Rebled Advocats ]]>
