L’Audiència Provincial de Madrid ha absolt el metge Eufemiano Fuentes i el preparador físic José Ignacio Labarta, els quals foren protagonistes del que es va conèixer com a la “Operación Puerto”, el cas de dopatge amb més ressò mundial de la història de l’esport espanyol.
Antecedents de fet
Han quedat provats en els fets descrits a la sentència que el Sr. Fuentes, metge especialista en medicina de l’esport i responsable mèdic de diferents equips ciclistes, entre ells el Kelme i ONCE, així com d’esportistes professionals a nivell particular, des de l’any 2002 estava desenvolupant una sèrie d’extraccions sanguínies a determinats esportistes, concretament ciclistes, amb la finalitat de reinfusionar-les, amb posterioritat, als mateixos, amb l’única i exclusiva finalitat d’incrementar artificialment el rendiment físic de l’esportista.
A partir de l’any 2004, el sistema aniria perfeccionant-se i consistiria en sotmetre la sang extreta a un procés de glicerolització mitjançant l’ús d’un conservant anomenat glicerol, que tenia per objectiu l’obtenció de concentracions d’hematies resultants de la separació dels referits glòbuls vermells i el plasma, mitjançant el centrifugat de la sang, per així procedir a la seva congelació i conservació durant un temps perllongat i posteriorment, després d’un procés invers de desglicerització i descongelació, poder portar a terme la reinfusió al ciclista en el moment oportú, amb la conseqüent elevació del seu rendiment físic i capacitat de resistència a l’esforç.
En aquest sentit, el Sr. Fuentes realitzava l’activitat planificant el sistema d’extraccions i reinfusions dels esportistes coordinant-ho amb la preparació física segons el calendari de competicions de la temporada ciclista, aconseguint així, els òptims resultats a la competició i al mateix temps, evitar que el ciclista fos detectat en els controls antidopatge, ja que les mateixes autotransfusions es realitzaven també en període de competició –moltes d’elles als mateixos hotels de competició-. Aquesta coordinació amb la preparació física, només fou possible gràcies a la intervenció del preparador físic José Ignacio Labarta Barrera (qui fou entrenador de l’equip Kelme aleshores) doncs els sistemes i la planificació dels entrenaments anava estretament relacionat amb la temporització de l’esmentat procediment, amb la finalitat d’obtenir el major rendiment possible del ciclista basat amb l’augment dels nivells d’hematòcrit, amb la conseqüent millora del transport d’oxigen a la sang així com l’augment de la resistència al cansament.
Sense entrar més en detall sobre l’estratègia mèdica del metge i els seus col·laboradors, alguns d’ells necessaris i imprescindibles, cal indicar que la “Operación Puerto”, batejada així per les instàncies policials, va tenir el seu origen al maig de 2006, després que la Guàrdia Civil descobrís un laboratori amb grans quantitats de bosses de sang emmagatzemada i aparells d’anàlisi, situats a la Calle Zurbano n.º 92 de Madrid i que dotaven de contingut la trama de dopatge més important i coneguda fins llavors a l’estat espanyol.
En el marc de l’Operació, la Guàrdia Civil va trobar centenars de bosses de sang congelada i plasma sanguini, totes amb noms claus, així com plans d’entrenament i màquines de congelació i centrifugat de la sang. També es van localitzar grans quantitats d’anabolitzants, esteroides, hormones de creixement de fabricació xinesa i EPO.
Antecedents judicials
Tot just deu mesos després de la Operació, la causa va quedar arxivada en considerar el jutge que no existia delicte contra la salut pública perquè el dopatge no estava tipificat com a tal, fet que amb posterioritat s’aprovés la inclusió del recentment derogat article 361 bis del codi penal, el qual no fou exempt de discussió jurídica. A més, cap dels suposats “clients” del metge Eufemiano Fuentes no havia demandat per lesions físiques o altres conceptes, a l’indicat metge.
Automàticament, i pocs dies després d’aquesta decisió judicial, emmarcats en plena lluita per obtenir la designació de Madrid com a ciutat Olímpica –Madrid 2016–, el 23 de març de 2007 va entrar en vigor la Llei Orgànica contra el dopatge, incorporant l’indicat article 361 bis al nou codi penal, fet que va permetre a la Fiscalia de Madrid i l’advocada de l’Estat recórrer l’arxiu, mentre que la Unió Ciclista Internacional i l’Agència Mundial Antidopatge es personessin al mateix procediment. En els mesos següents, alguns ciclistes assetjats per la justícia civil del seu país o per la mediatització del cas en el món esportiu, van optar per reconèixer la seva relació amb el dopatge en aquesta trama i col·laborar en benefici del procediment recuperat, fet que els podria reportar una reducció en la condemna.
Ja en 2008, i transcorreguts dos anys de l’Operació policial, l’Audiència Provincial de Madrid ordenà la reobertura del cas, tot i que de nou, el mateix octubre es tornés a arxivar en no trobar indicis contra la salut pública amb la legislació vigent en aquell moment, doncs recordem que no existia el delicte en el moment en què es desenvoluparen tals pràctiques.
Finalment, i malgrat la voluntat jurídica de criminalitzar la pràctica desenvolupada pel Sr. Fuentes i els seus més estrets col·laboradors, al gener de 2009 l’Audiència va ordenar una altra vegada reobrir el cas instant la preparació de judici oral, que finalment es va celebrar el 2013 contra sis acusats (els metges Fuentes, la seva germana Yolanda i Merino, així com els directors esportius Saiz, Labarta i Vicente Belda). Després de 24 sessions, el judici va quedar vist per sentència a l’abril de 2013.
No és fins el dia 30 del mateix mes, que el Jutjat del Penal nº 21 de Madrid va condemnar Fuentes a un any de presó, quatre d’inhabilitació per exercir la medicina esportiva i multa de 4.500 euros, així com a quatre mesos de presó pel Sr. Labarta, per un delicte contra la salut pública. Els altres tres acusats van ser absolts (Saiz, Belda i Yolanda Fuentes). A més, la magistrada va rebutjar lliurar les bosses de plasma i de sang intervingudes a les autoritats esportives i ordena destruir-les.
La Sentència nº 302/2016 de l’Audiència Provincial de Madrid
La precedent referenciada decisió fou recorreguda en temps i forma pels condemnats, fet que ha motivat la recent sentència de l’Audiència Provincial de Madrid, la qual és objecte del present article.
En aquest sentit i de forma breu, l’Audiència provincial s’ha pronunciat al respecte, sense la possibilitat que la sentència pugui ser recorreguda, i ha determinat que la sang utilitzada pel Sr. Fuentes en les indicades transfusions als esportistes/pacients no pot ser considerat com a medicaments i, per tant, la conducta de tots dos –junt amb el Sr. Labarta- “no té encaix en el delicte contra la salut pública” –regulat en l’article 361 del Codi Penal- pel qual van ser condemnats i imputats en primera instància.
Malgrat que l’Audiència valora el “ingente esfuerzo argumental” que va realitzar la titular del jutjat penal número 21 de Madrid quan els condemna, ara creu que la decisió de la magistrada “xoca frontalment” amb la seguretat jurídica, ja que no existeix definició penal de medicament i, per tant, els ciutadans no poden conèixer per endavant una cosa prohibida, així com tampoc preveure les conseqüències de les seves accions. En relació al concepte medicament, peça central de la referida sentència, el tribunal reconeix que existeixen diferents definicions de medicament en diverses resolucions judicials, però creu que a efectes del Codi Penal, la sang completa, el plasma i les cèl·lules sanguínies d’origen humà no poden considerar-se medicaments. Ara bé, també determina que, sí ho serien els hemoderivats obtinguts per procediments industrials en centres autoritzats i la matèria primera sigui la sang o el plasma humà.
Tanmateix, en el següent punt dels fonaments jurídics i en relació a si la sang fou tractada amb medicaments, la mateixa Audiència conclou que “No siendo medicamento la sangre que Fuentes utilizó para las transfusiones, y no constando acreditado que fuese tratada con medicamentos, su conducta no tiene encaje en el delito imputado, por lo que debe ser absuelto libremente, al igual que Labarta”, conclou el tribunal.
Ambdós motius per absoldre al metge i el preparador físic d’un delicte contra la salut públic regulat a l’article 361 del Codi Penal.
La sentència no acaba amb aquest posicionament absolutori, ja que a més, els magistrats, han decidit que els continguts de les bosses amb mostres de sang, plasma i concentrats d’hematies intervinguts en el transcurs de l’operació han de lliurar-se a la Reial Federació Espanyola de Ciclisme, a l’Associació Mundial Antidopatge, a la Unió Ciclista Internacional i al Comitè Olímpic Nacional Italià, entenent que estan legitimades en base a l’exercici de les facultats disciplinàries corresponents que dimanen de l’ordenament jurídic espanyol.
Una evident i cantada decisió, però que en qualsevol cas contradiu l’evocada en primera instància.
Tant és així, es conclou, que “Este tribunal para veitar cualquier tipo de dudas estima que no solo la RFEC, sino también el CONI, la UCI y el AMA están legitimades para recavar las muestras en orden a la possible incoación de expedientes disciplinarios a los corredores profesionales que pudieren ser identificados como consecuencia de los anàlisis”.
Recordant en aquest sentit que
“En el caso del CONI al tener las facultades disciplinarias en materia de dopaje de ciclistas en Italia, al igual que la RFEC en España, y no ser descartable que entre otros deportistas afectados solo se encuentren corredores españoles sino también de otros estados”
“En el caso de la UCI, al tener sus funciones el control y la disciplina del ciclismo bajo todas sus formes en el ámbito internacional, la promoción de la ética Deportiva y del juego limpio, la representación del deporte ciclista y la defensa de sus intereses ante el Comité Olímpico Internacional y ante cualquier instancia nacional o internacional, y aunque la instrucción e hipotética sanción disciplinaria corresponderá a la respectiva federación nacional del corredor afectado, la UCI tiene facultad de instar la incoación del expediente a las federaciones delegadas e incluso competencias propias en el ámbito disciplinario Deportivo en las no delegadas.
“En el AMA porque al ratificar España la Convención Internacional contra el Dopaje en el Deporte de la Unesco, no solo depositó en el AMA la función de promoción, coordinación y armonización internacional de la lucha contra el dopaje, sino también adquirió el firme compromiso, entre otros, de velar por su aplicación mediante la coordinación en el plano nacional actuando por conducto de organizaciones antidopaje, así como autoridades u organizaciones Deportivas, lo que implica su reconocimiento en nuestro ordenamiento jurídico y el deber de respeto al contenido de sus estatutos sociales y de los principios del Código Mundial Antidopaje, pudiendo también el AMA instar a los órganos competentes en cada caso la apertura de expediente disciplinario”.
En definitiva, tancada la via penal contra el metge Eufemiano Fuentes i els vinculats a ell, s’obre la via disciplinària esportiva, la qual té una directa afectació als esportistes que poguessin arribar aparèixer i identificar-se a les indicades mostres.
Pere Vilà Professional del despatx Rebled Advocats]]>
