El Ple de la Sala Social del Tribunal Suprem ha acordat, per unanimitat, en la seva sentència núm. 848/2016, de data 17/10/2016 (enllaç), que ha de qualificar-se com acomiadament col·lectiu aquell que superi els llindars legals en un únic centre amb més de 20 treballadors. Així l’ha acordat l’Alt Tribunal, de conformitat amb el que disposa l’article 1.1º de la Directiva 98/59 aplicada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), com estableixen las SSTJUE de 30 d’abril de 2015 (C-80/14, cas “Wilson”), 13 de maig de 2015 (C-80/14, cas “Rabal Cañas”). D’aquesta manera, fixa en quins casos ha de qualificar-se com acomiadament collectiu un expedient de regulació d’ocupació, i respectar per consegüent el règim legal aplicable en aquesta matèria (enllaç a la notícia).
En concret, estableix com acomiadament col·lectiu tant les situacions en què les extincions de contractes computables superin els llindars de l’article 51.1 de l’Estatut dels Treballadors, prenent la totalitat de la companyia com unitat a què es fa referència, com aquelles altres en què s’excedeixin aquests mateixos llindars en els casos en què afectin a un únic centre de treball sempre que en el mateix prestin serveis més de 20 empleats.
La directiva europea estableix que s’entendrà per acomiadaments col·lectius aquells efectuats per un empresari, per un o diversos motius no inherents a la persona dels treballadors, quan el número d’acomiadaments produïts sigui, segons l’elecció efectuada pels Estats membres, per a un període de 30 dies almenys igual a 10 en els centres de treball que utilitzin habitualment més de 20 i menys de 100 treballadors.
També almenys el 10% del número dels empleats, en els centres de treball que utilitzin habitualment com a mínim 100 i menys de 300 assalariats, i almenys igual a 30 en què ocupin habitualment 300 treballadors com a mínim. Per a un període de 90 dies, la directiva fixa que sigui almenys igual a 20, sigui qual sigui el número dels treballadors habitualment empleats en els centres de treball.
En la sentència, s’assenyala que el mandat de la directiva és “clar, rotund i terminant” en imposar el centre de treball com a unitat a què es fa referència en garantia mínima dels drets dels treballadors, mentre que la literalitat de l’article 51.1 de l’Estatut dels Treballadors no exclou específicament els centres de treball, sinó que el que fa és introduir una millora en estendre el còmput dels llindars a la totalitat de la companyia.
Responsable del Departament Laboral
