Article publicat el divendres, 18 de febrer, al Diari de Girona
És un fet actualment notori i per tots conegut que, conseqüència de la pandèmia de la Covid-19, el teixit empresarial que ens envolta ha quedat ressentit i greument perjudicat des d’un punt de vista econòmic, fet que ha provocat, malauradament, que moltes de les empreses hagin originat i acumulat pèrdues des de l’inici d’aquesta greu crisi sanitària. En aquest sentit, les restriccions i limitacions legals que han estat necessàries per intentar pal·liar aquesta difícil situació han afectat directament, i de forma clarament negativa, els comptes d’explotació de moltes empreses –que han sofert una dràstica reducció dels seus ingressos, moltes vegades ocasionada per la suspensió temporal de certes activitats empresarials–.
En relació a aquesta situació deficitària cal tenir present que, fins que el Govern estatal va començar a adoptar mesures urgents per intentar pal·liar-la, la legalitat vigent imposava la dissolució obligatòria d’una societat si es posava de manifest un determinat desequilibri patrimonial a conseqüència de la creació de pèrdues. En efecte, d’acord amb l’article 363.1.e) de la Llei de Societats de Capital –en endavant LSC–, si una societat mercantil originava pèrdues que provocaven que el seu patrimoni net fos inferior a la meitat del seu capital social, aquella societat quedava immersa en una causa legal de dissolució i s’originava una obligació de dissoldre-la, excepte que la Junta General de Socis de la societat acordés l’augment o la reducció del capital social en la mesura suficient, i sempre que no fos procedent sol·licitar la declaració de concurs. I, constatada aquella situació, l’òrgan d’administració de la societat tenia la obligació legal de convocar a la Junta General de Socis en el termini màxim de dos mesos per tal d’acordar la descrita dissolució de la societat o per acordar les mesures necessàries per reequilibrar adequadament la situació patrimonial.
No obstant això, és evident que en moltes de les ocasions, aquelles pèrdues no s’haurien arribat a produir mai en unes condicions de funcionament de mercat normals, per tant, si no s’hagués adoptat cap mesura legal al respecte, hi havia el risc real de què moltes empreses potencialment viables des d’un punt de vista econòmic tinguessin que dissoldre’s i desaparèixer. Per aquest motiu, mitjançant la Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per fer front a la Covid-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia es va acordar, als efectes de l’abans indicat article 363.1.e) LSC, excloure del còmput les pèrdues que s’originessin durant l’exercici 2020.
Tot i així, la realitat ha posat de manifest que aquella mesura no ha estat del tot suficient, atès que la situació de crisi sanitària s’ha perllongat en el temps més del que es preveia i, per tant, s’ha fet necessari prorrogar determinades mesures econòmiques per donar suport a la recuperació de la situació econòmica actual. Entre d’altres, ha resultat imprescindible estendre la descrita suspensió del règim de dissolució per pèrdues durant un exercici addicional. A aquests efectes, d’acord amb l’article tercer del recent Reial Decret Llei 27/2021, de 23 de novembre, pel que es prorroguen determinades mesures econòmiques, s’ha modificat l’apartat 1 de l’article 13 de la Llei 3/2020 en el sentit d’estendre aquella exclusió de pèrdues de la causa legal de dissolució també respecte de les que s’originin a l’exercici 2021.
En definitiva, doncs, per tal de determinar si una societat està immersa en causa legal de dissolució, no s’hauran de tenir en compte ni les pèrdues de 2020 ni les de 2021. I per tant, la obligació dels administradors de convocar la Junta General de Socis en els termes abans indicats sols es produirà a l’exercici 2022, sempre i quan en l’indicat exercici es produeixin pèrdues que deixin reduït el patrimoni net per sota de la meitat del capital social de la societat.
Arribats a aquest punt, malgrat la gran tasca que s’ha realitzat fins ara per intentar aturar i pal·liar aquesta crisi sanitària, cal preguntar-nos si realment ens trobem davant de la darrera pròrroga de la descrita mesura de suspensió del règim de dissolució per pèrdues o, si pel contrari, dissortadament, caldrà estendre-la respecte d’exercicis futurs. Al meu entendre hem d’esperar i desitjar que aquest cop sigui la darrera, doncs al cap i a la fi, això significaria que s’ha tornat a una certa normalitat i que la viabilitat de les empreses ja no depèn de factors externs que de forma excepcional han afectat la seva activitat. En tot cas, caldrà anar pas a pas i ja tindrem una altra ocasió de tornar-ne a parlar i de fer noves valoracions.
Advocat a Rebled Bellvehí Advocats
