Article publicat el dimarts, 9 de novembre, al Diari de Girona
El V Congrés de l’Advocacia Catalana, celebrat a Girona els dies 4 i 5 de novembre, ha estat un èxit. I ho ha estat no només per la qualitat dels ponents que han intervingut, sinó que també ho ha estat per les temàtiques que foren objecte de debat, partint això si, de les oportunitats que els canvis socials poden aportar a la professió, dels seus reptes, i també de les seves pors.
En primer lloc es va abordar la problemàtica del dret a l’habitatge, des de la seva vessant normativa, analitzant també el greu problema de la ocupació il·legal. Una primera conclusió que es va poder extreure, és que les polítiques d’habitatge social no han acabat de resoldre aquest greu problema de la manca d’habitatge. Tanmateix, s’ha de combatre la ocupació il·legal que ve emmascarada per veritables màfies que actuen impunement i que fins i tot es publiciten i ofereixen claus d’habitatge com qui ven pomes al mercat. I és que no només perjudiquen el dret de propietat, sinó que dificulten l’accés a l’habitatge de aquells qui més ho necessiten. És cert que no s’està actuant correctament en els casos penals flagrants d’ocupació il·legal, però també és cert que la normativa tampoc ha anat compassada amb les necessitats de la gent. El procediment de desnonament exprés està clar que és millor que res, però és absolutament denigrant en la majoria de casos, sobretot en els que la ocupació il·legal ha vingut donada no per persones amb evident necessitat, sinó com hem dit, per veritables màfies que a sobre s’han aprofitat d’aquestes persones.
En segon lloc es va abordar el dret de defensa, des de la perspectiva que contempla l’avantprojecte de la llei de defensa, com el de la llei d’eficiència processal del servei públic de defensa. És segurament una de les qüestions que reclamen una reforma més urgent, així com un canvi de mentalitat per part dels agents intervinents. Per un apassionat pel dret, fa goig veure com interactuen jutges, fiscals i advocats, que tot i que d’entrada podrien tenir interessos contraposats davant el procés, vetllen per la seva màxima professionalitat i transparència. Tots van coincidir en la necessitat de tenir una nova llei d’enjudiciament criminal, adaptada a les noves necessitats, noves realitats i, sobretot, més àgil, però aparegueren dubtes importants davant d’algunes de les mesures que es contemplen a l’avantprojecte, com la instrucció per part dels fiscals i el paper del jutge de garanties. S’ha de fer madurar més el projecte, però també hem de madurar més tots els agents intervinents, i és que no es pot pretendre defensar algú que en la majoria de vegades acabes de conèixer, si des del minut ú no es pot tenir accés a tota la informació i documentació del cas, amb les poques excepcions que es puguin donar.
Molt interessant el debat obert davant de la llibertat d’expressió i la sanció penal, on es van qüestionar alguns tipus delictius actuals que podrien tenir sancions d’altra naturalesa que no sigui la penal. Preocupació també per la extensió i la interpretació massa oberta que es fa del delicte d’odi, i per voler fer extensius alguns delictes a situacions de fet per les que no ha estat pensats. Basarda, més que preocupació, al sentir a la fiscal comentar que durant la pandèmia la pornografia infantil havia crescut un mil per mil. I elogis també per la voluntat cada vegada més acurada de aproximar la justícia als justiciables, fugint de fórmules arcaiques i obsoletes, i afavorint un llenguatge jurídic cada cop més proper i intel·ligible. Però també cert enuig en veure com alguns dels problemes de la Justícia segueixen sent la mancança de recursos tant materials com personals, carències que ja denunciava el meu pare fa més de trenta anys.
Sensació de molta feina a fer amb el panell de tecnologia i ordenament jurídic, on es va tractar el cibercrim, fenomen delictiu en expansió, absolutament preocupant per la sensació de lleugeresa i impunitat que denota, i molt de camp a córrer amb la nova provàtica derivada de la prova digital i la necessitat d’adaptació tant de la normativa com de la manera de fer i actuar davant de les noves realitats tecnològiques.
Però per damunt de tot, m’agradaria destacar el discurs afable i proper i humà del nostre degà Carles McCrahg, la presentació del company i amic Lluís Martí en representació de l’Ajuntament, les confidències amb els meus companys de despatx Marta, Mireia, Anna i Guillem, les disquisicions amb els companys advocats com en Pep i en Lluís, les reflexions dels companys i amics advocats Carlos Monguilod, Cristòbal Martell, els discursos d’Antonio Garrigues, dels magistrats Orduña i Velasco, i en general, de poder compartir amb jutges, fiscals, advocats, docents, representants de les administracions públiques, companys i públic i assistents en general, aquesta passió que sentim molts pel món del dret. I que duri.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2020 Litigation
Advocat a Rebled Bellvehí Advocats
