Si bé el Compliance sorgeix com una eina per evitar i minimitzar el risc de comissió de delictes en el si de les persones jurídiques, el seu àmbit objectiu s’ha anat ampliant a matèries diferents de la penal. Ara ja es parla de Compliance laboral, fiscal, mediambiental, etc… El mateix ha passat també amb el seu àmbit subjectiu, cosa que ha suposat la seva extensió a qualsevol mena d’organització, i no pas estrictament a les persones jurídiques, i és que qualsevol classe d’organització amb una estructura funcional que vulgui optimitzar el seu model de treball pot veure’s beneficiada amb l’aplicació d’un model de compliment normatiu per aconseguir uns millors resultats.
Si bé és una obvietat, aquelles organitzacions que han implementat adequadament un model de compliment normatiu, han aconseguit detectar més fàcilment conductes de frau normatiu, que han permès evitar incórrer en responsabilitat, i a la vegada, acomiadar a aquestes persones que no han complert el model i el codi ètic de l’organització. I no només això, sinó que la simple implementació del Compliance i la seva difusió i formació dins l’organització, ha ajudat a prevenir la comissió de conductes irregulars i, sobretot, a crear un millor ambient de treball i de seguretat. Això, a la vegada, ha permès que es deixi de veure el Compliance com un cost més a assumir, passant a ser una inversió necessària i convenient per evitar i detectar amb major facilitat conductes irregulars dins l’organització, que poden acabar amb responsabilitats de tota mena, a part de la penal i el que això significa.
Aquesta nova filosofia, que va més enllà que la simple prevenció de la comissió de delictes en el si de l’empresa i evitar incórrer en aquest tipus de responsabilitat, suposa una millora de la gestió interna, un major control, i un major benefici a l’hora de la consecució dels objectius de l’organització. Ara bé, no tot són recomanacions o utopies: hi ha una part del Compliance que és d’obligat compliment, i malgrat que sembli mentida, encara hi ha molta feina a fer, i per això convé recordar-ho.
La Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció (Llei del Canal Ètic), fa més d’un any i mig que està en vigor i és d’obligat compliment per les empreses de 50 o més treballadors, que han hagut d’implementar a la seva organització un Canal ètic o Canal de Denúncies (o com ho nomena la Llei, un Sistema Intern d’Informació), perquè aquestes persones puguin realitzar a l’empresa comunicacions per escrit o verbalment (podent ser aquestes, fins i tot, anònimes) que informin sobre infraccions de dret de la Unió Europea, així com infraccions penals i administratives greus o molt greus de l’ordenament jurídic espanyol.
Entre les obligacions principals que conté la norma hi ha les següents: a) implantar un canal intern d’informació o canal de denúncia (canal ètic); b) nomenar un responsable del sistema intern d’informació, que s’encarregarà de la gestió i de la tramitació de les comunicacions rebudes mitjançant el canal de denúncies; c) definir i implantar una política que contingui els principis generals del canal ètic i de defensa de l’informant; d) establir un procés de gestió i resolució de les denúncies; i e) establir sistemes que assegurin la confidencialitat, el seguiment, la investigació, la protecció a l’informant i la protecció de dades.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2020 Litigation
Advocat a Rebled Bellvehí Advocats
