Article publicat el dijous, 6 d’agost, al Diari de Girona
A hores d’ara, tothom sap, o hauria de saber, que les societats i les persones jurídiques en general, poden ser investigades penalment, acusades i condemnades, això sí, només per determinats delictes. Si bé la Constitució, quan es refereix al fet que tothom té dret a la presumpció d’innocència, a guardar silenci, a no declarar contra un mateix i a no confessar-se culpable, es refereix més a la persona física, amb les reformes posteriors i la jurisprudència, sembla pacífic que les persones jurídiques gaudeixen d’aquests mateixos drets.
Ara bé, aquest dret a no autoincriminar-se es va complicar una mica quan l’any 2023 passa a ser obligatori en determinades empreses l’existència d’un canal de denúncia o canal ètic. A diferència del Compliance (programa de compliment normatiu), que té caràcter voluntari, tenir implementat un canal de denúncia és obligatori i sancionable per moltes empreses.
Aquest dret a no autoincriminar-se no s’estén només a una declaració de voluntat, sinó també a no aportar determinada documentació que pugui resultar incriminatòria per propi subjecte investigat, sigui persona física o jurídica. Els tribunals han aclarit que tindrà aquesta condició aquella documentació quina confecció sigui voluntària, com pot ser documentació o informació interna, a diferència d’aquella documentació obligatòria i/o externa. Però què passa si el tribunal ens requereix per aportar el programa de Compliance de la companyia?
Sembla clar que aquesta documentació quedaria emparada dins del dret a no autoincriminar-se, ja que en tot cas la llei no imposa el caràcter obligatori d’implementar aquests programes. Però com dèiem, el tema es complica amb l’obligatorietat de moltes empreses de disposar d’un canal intern de denúncia, o canal ètic, i del procediment d’investigació que comporta rebre una denúncia en aquest canal i en què passa si el tribunal ens requereix per aportar tota la documentació relativa a aquest procediment d’investigació intern. Aquí, com deia, el tema es complica, ja que dins d’aquesta documentació pot haver-hi alguna cosa que comporti certa autoincriminació, el que empararia la seva no aportació.
La qüestió no és senzilla. El procediment d’investigació intern pot suposar l’exoneració total de la companyia o la seva atenuació, però hauria d’haver-hi certa seguretat en què l’aportació del mateix no acabi comportant la incriminació de la companyia en els fets, i això és més complicat, ja que obliga a valorar l’eficàcia del programa de Compliance, i aquí trobem criteris molt dispars.
No hi ha dubte a nivell de jurisprudència que, com també amb les persones físiques, és l’acusació qui ha de provar la culpabilitat de la persona jurídica, ara bé, la companyia haurà de tenir un paper actiu en la investigació per poder buscar l’exoneració que predica la llei i, sobretot, evitar els danys reputacionals que comporta veure’s involucrat en un procediment penal.
De fet, la màxima preocupació que tenen les companyies que han implementat un programa de Compliance, que tenen canal de denúncia, i que han gestionat degudament les denúncies mitjançant els procediments d’investigació interna, i han remès a la Fiscalia els resultats d’aquestes investigacions quan han considerat que els fets podríem ser constitutius de delicte, és precisament ser exonerades com més aviat millor, i dintre de la fase d’instrucció, sense haver d’esperar a la fase de judici, ja que en aquests casos el dany reputacional pot ser irreversible.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2020 Litigation
Advocat a Rebled Bellvehí Advocats
