Article publicat el dijous, 28 de maig, al Diari de Girona
L’última fornada de jutgesses i jutges ha deixat a la província de Girona 10 nou titulars, majoritàriament jutgesses. Aquesta tendència, que representa ja una proporció propera al 70%, no és quelcom nou. Recordo quan fa més de 30 anys vaig preparar les oposicions a jutge i/o fiscal, el percentatge d’aspirants dones ja era majoritari. De fet és una realitat a la majoria dels jutjats, el que també s’ha vist reflectit en el llenguatge col·loquial, ja que normalment se sol fer servir més el mot jutgessa que no pas jutge per referir-se al titular que trobarem a l’òrgan judicial.
Dels 10 nous titulars, una jutgessa gironina, però encara poques jutgesses i jutges catalans. La Generalitat ha tornat a treure les beques per a la preparació de les oposicions a jutge i fiscal (segur que heu vist els anuncis a la televisió), el que sens dubte ajuda a fer que molts estudiants valorin aquesta possibilitat, i a alleugerir en la mesura del possible el dur camí de l’opositor. També, per descomptat, això servirà per facilitar l’ús del català en l’àmbit judicial, així com per conèixer el dret propi de Catalunya i la seva realitat.
El que ha anat canviant amb els anys és el perfil de les noves jutgesses i jutges. Si bé molts eren fills o familiars directes de jutges, el perfil majoritari actual és d’una jutgessa que no té cap jurista entre els seus familiars. Llegia recentment que això havia afectat la vocació, que sembla que ara hauria passat a un segon pla, en el sentit de què molts aspirants trien ser jutgessa o jutge no per vocació sinó com una sortida o oportunitat més davant de la falta de titulars en els òrgans judicials. Tinc les meves reserves.
El que queda clar, com deia recentment el president de l’Audiència Provincial de Girona, falten encara molts jutges titulars, i la realitat és que sobretot falten jutgesses i jutges catalans, i els que venen d’altres comunitats, la major part de les vegades acaben marxant al cap d’un temps, el que es podria pal·liar en part amb un complement per als que demanin com a destinació Catalunya. A partir d’aquí, i per evitar la mobilitat, doncs el remei que feia servir el meu pare quan era el president: la coneixença del territori, de la cultura, del paisatge, de la gastronomia i de l’estima de les persones perquè acabin quedant-se.
Antoni Pérez De-Gregorio i Capella
Client Choice Awards 2020 Litigation
Advocat a Rebled Bellvehí Advocats
